divendres, 27 de maig de 2016

La filla de Lilith, de Glòria Sabaté




Autora: Glòria Sabaté
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-666-5813-3
Próximamente en castellano


RESUM

Barcelona, hivern del 1377.  El bordell de Viladalls, pudent a fems i a misèria humana, es desperta horroritzat amb la troballa del cos sense vida d’un dels seus clients habituals, amb els collons arrencats i el rostre desencaixat pel dolor i la por. El primer de molts. Joan Marçol, cirurgià barber de prestigi i encisat per les novetats mèdiques poc ortodoxes que emanen de la universitat, serà l’encarregat d’investigar el succés. Comptarà amb l’ajut del jove Hasday Benvenist, jueu i alquimista apassionat, de l’excèntric canonge regular del Sant Sepulcre, en Pelegrí, i de na Maria la Remeiera, dona amb un do especial que viu de la venda d’herbes i de remeis màgics i curatius. Tots junts iniciaran una recerca que els portarà pels indrets més foscos i misteriosos de la ciutat, on descobriran la venjança i la traïció, el poder de la cobdícia i de l’amor... i l’existència d’una criatura antiga i primigènia que ha estat despertada i té gana.

Una novel.la que submergeix el lector en un segle XIV meravellosament i rigorosament recreat.


L´AUTORA


 Nascuda a Barcelona, Glòria Sabaté és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha fet els cursos de doctorat en Literatura Catalana Medieval, en la mateixa universitat, i també estudis en literatura i cultura àrabs i diversos màsters. Actualment és professora del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, i està elaborant la tesi doctoral sobre la novel.la Curial e Güelfa. Pel que fa a l’àmbit literari, ha guanyat el primer premi “Joana Raspall” de relats breus (Sant Feliu de Llobregat, 2007) amb el relat Na Brianda. La filla de Lilith és la seva primera novel.la.


 
LES MEVES IMPRESSIONS

Com m´agrada llegir llibres tan ben escrits! Com gaudeixo d´una escriptura tan acurada i tan ben documentada! Com m´enamora una història tan ben pensada i lligada! Com admiro els escriptors que es prenen els seus lectors tan seriosament! Perdoneu les meves exclamacions, però no podia començar aquesta ressenya de cap altra manera... ;)


Quan vaig llegir el resum de La filla de Lilith no vaig poder evitar contactar amb la Glòria, la seva autora, per saber-ne més i ella, molt amablement, em va enviar un exemplar perquè en pogués gaudir plenament, amb una dedicatòria preciosa i personal. La veritat és que la història m´ha embruixat de tal manera que he estat tot el temps que ha durat la lectura (no gaires dies, la veritat, perquè l´he devorada) completa i totalment enganxada al món descrit de finals del segle XIV...


La novel.la està dividida en tres parts (“Primera lluna plena”, “Segona lluna plena” i “Lluna negra”) i 69 capítols molt breus magníficament escrits que ens transporten a una història potent i uns personatges perfectament creats i absolutament rodons i versemblants. Està emmarcada a Barcelona, just uns anys abans de la destrucció del Call jueu. Mireu la força descriptiva de la Glòria:


“Les llambordes s´estremien espantades amb el soroll que feia el caminar ràpid i lleuger de tots quatre, i el fred s´esmunyia indòmit per l´espessor de les capes de pluja i les galotxes que duien.” (pàg. 136) 


Des de les primeres pàgines, el lector conviu amb misteris i assassinats, amb la por que produeix la Bèstia, amb oracions i invocacions diabòliques, amb foscors i temors típics de l´Edat Mitjana, unes Ombres que tot ho vigilen i que et fan posar els pèls de punta cada moment. Hem de pensar en un context on homes i dones convivien obertament amb la màgia i el món sobrenatural, que creien en dimonis i éssers vinguts del Més Enllà i que tot això formava part del seu dia a dia i de les seves creences. És totalment palpable la gran feina de documentació i investigació que la Glòria ha fet per tal de transportar-nos a aquesta època plena de contrastos: església versus ciència; patriarcat versus matriarcat; raó versus sentiments; llum versus foscor; jueus versus cristians... 


Dels personatges de l´obra, entre d´altres, podríem destacar els següents: Na Maria, la remeiera; el Joan Marçol, el barber cirurgià; Na Gueraula, la prostituta; el Hasday, el jove jueu, promès de la Rahel, afillada del misteriós Massot Avengena; na Francina, la cuinera del Marçol; la Sibil.la, l´amistançada del rei; Mossèn Renovard, el seu conseller i astròleg; el Pelegrí, el nou bibliotecari del monestir de Sta. Anna... Tots tenen un passat perfectament desenvolupat que veu la llum just en el precís moment. Però si m´hagués de quedar amb dos d´ells, sense dubte, triaria el Joan Marçol i, sobretot, na Maria (m´he quedat fascinada per la remeiera). Ells dos formen una de les grans dictomies de La filla de Lilith.


Amants en el passat, són en teoria tan diferents que no han pogut mai estar junts. Na Maria, la remeiera, representa la saviesa ancestral, el contacte pur amb la Mare Natura i els sentiments. La seva importància és especialment remarcada a les darreres pàgines del llibre. En contrapunt, el Joan Marçol és tot intel.lecte, ciència i raó, però les seves creences potser començaran a acostar-se a les de Na Maria al final de la història... 


I què dir de la Lilith, l´altra protagonista que envolta com una ombra sinistra tota la novel.la i que ens fa estar autènticament atemorits tota l´estona? La Glòria, magistralment, va intercalant passatges on ens explica la seva història:

“S´estava cansant d´Adam. No l´entenia, la qüestionava, la volia per a ell sol... i ella, Lilith, la primera dona de descendència divina, la primera del seu llinatge, en volia més...” (pàg. 59) 

“Lilith havia marxat perquè tenia gana i desig, perquè era boca i carnalitat i ànsia d´apropar-se a la saviesa prohibida de l´arbre de la Ciència.” (pàg. 107)

“I Lilith escoltà els àngels, però no els obeí... Havia tastat la llibertat i no en volia prescindir.” (pàg. 133)

“Llavors la primera dona, mare dels lilim, en resposta pel dolor inflingit, proclamà, solemne i decidida, que mataria els fills d´Adam, i els fills dels seus fills... I s´acostà als homes i els xuclà la vida, i s´alimentà del seu desig.” (pàg. 212)


En conclusió:  
     
     La filla de Lilith m´ha deixat amb la boca oberta i més després de saber que és la primera novel.la de la Glòria Sabaté. És tan bona que no pots deixar de llegir-la i de sentir-te com un personatge més dins d´aquell món obscur i supersticiós. Un misteri segueix a un altre fins que arribem a un final que no ens esperem per res. Tot i que les darreres pàgines del llibre són un pèl tristes, m´he enamorat de les últimes línees (no us les puc dir, només que té molt a veure amb na Maria) i aquesta porta oberta a l´esperança per als dos contraris. A banda, rescata la figura de la Lilith, una dona incompresa que va decidir trencar amb el poder del patriarcat un bon dia i fou maleïda com a Bèstia, monstre i súcub per haver triat la llibertat i una nova vida.  És una novel.la realment evocadora amb la què gaudir amb tots els sentits. No us la podeu perdre. I perquè us comenceu a envoltar d´aquest ambient medieval, us deixo amb la música de La filla de Lilith, creada per Josse Ibonet. (Ah, i per cert, els artistes de Terrakuita han ideat joies meravelloses per al llibre). Gaudiu-ne!


 Arbre de la vida


Anell de Salomó
  




P.D. Moltíssimes gràcies a la Glòria per compartir amb mi la seva obra, per la seva confiança i converses enriquidores. Ets un encant i tens molt de futur en aquest camp! Vull llegir més novel.les teves! Moltes gràcies també a Ediciones B per l´enviament de l´exemplar. :D



15 comentaris:

  1. M'has convençut! apuntat a la llista ;)

    ResponElimina
  2. La verdad es que parece un libro muy interesante.

    Besos

    ResponElimina
  3. hola,
    no me llama mucho pero tampoco lo descarto.. lo dejo para mas adelante

    un beso

    ResponElimina
  4. Hola, me alegro que lo disfrutaras. Y las cositas preciosas, el árbol me encanta.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es una preciosidad, y más con el simbolismo que tiene. ;)

      Elimina
  5. No creo que me anime d emomento pero si se cruza en mi csamino no me importaría leerlo, creo que me gustaría.
    Un beso!

    ResponElimina
  6. No me importaria leerlo si se cruza en mi camino. Tiene buena pinta!
    Un beso ;)

    ResponElimina
  7. No es un libro que llame mi atención, aun así gracias por la reseña. Saludos.

    ResponElimina
  8. Hola guapa !!. No termina de atraerme el libro pero leyendo tu reseña veo que te encantado por lo que me alegro pero yo lo dejo pasar además tengo muchos pendientes. Besos y nos leemos :D

    Delia------------CDC

    ResponElimina
  9. Lo tengo en pendientes. A ver si le hago un hueco pronto.
    Estupenda reseña.
    ¡Nos leemos! :-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...