Un dels meus llibres preferits de sempre ha estat Mujercitas.
El vaig descobrir quan era molt petita i em va enamorar: la història i les
vivències de 4 germanes (la Meg, la Jo, la Beth i l´Amy) amb personalitats molt
diferents que es van fent dones en el context de la Guerra Civil dels EUA. El personatge
que més m´atreia (i al que continuo considerant el millor de tots) era la Jo.
Escriptora, amb tanta imaginació, tan desperta, tan amant i protectora de la
seva família... Recordo que moltes vegades em deia a mi mateixa que com és que
no voldria ser com la Meg (la germana gran, la bonica) però no: la Jo era el
caràcter que més m´agradava.
Mujercitas,
Donetes o Little Women
és una novel.la escrita per la Louisa May Alcott i publicada el 1868.
Està basada en les seves pròpies experiències. L´autora va tardar dos mesos i
mig en escriure-la i el seu èxit va ser immediat. En aquell temps, Donetes
suposà una autèntica revolució, ja que va ser capaç de trencar i d´enfrontar-se
amb les guies de conducta per a senyoretes, tan vigents i de moda en aquella
època. Per això el personatge de la Jo és tan important: amb ella, l´autora
introdueix els valors que trenquen amb aquest esquema tradicional.
Recordo que
després de llegir el llibre, com que em va entusiasmar tant, em van regalar la
segona part: Aquellas mujercitas. Una professora del col.legi a la que
tinc en gran estima em va dir: “no el llegeixis. No ho facis. Et farà mal”. Em vaig quedar
molt parada per les seves paraules i... no li vaig fer cas. El vaig llegir i
fer-ho em va provocar una de les ploreres i de les tristors més fortes que
recordo en un llibre. Tenia tota la raó: no l´hagués hagut de llegir. Massa
colpidor, massa trencadís...
La història de les
germanes va continuar amb Little Men (Hombrecitos) y Jo´s Boys (Los
muchachos de Jo), però aquests ja no els he arribat a llegir.
Pel que fa a les
adaptacions al cinema de l´obra, n´hi ha tres: la de l´any 1933 (amb la
Katharine Hepburn en el paper de Jo), la del 1949 (amb una petita i
preciosa Liz Taylor com a Amy i unes meravelloses June Allyson com a Jo, Janet
Leigh com a Meg i Margaret O´Brien com a Beth) i la del 1994 amb la
Winona Ryder, la Susan Sarandon, la Kirsten Dunst, la Claire Danes, la Trini
Alvarado i el Christian Bale (el famós Batman d´anys després).
Amb perdó de la
gran Katharine i dels seus admiradors, em quedo amb les dues adaptacions
posteriors. La versió del 1994 és amb la que em sento més identificada. Serà
que és la més actual, la més afí al meu caràcter, perquè la meva actriu
preferida hi fa un paper magistral (la Winona, que va ser nominada a l´Óscar
per la seva interpretació de la Jo), perquè hi vaig descobrir el Christian
Bale... M´agrada tant que fins i tot li vaig dedicar un treball universitari on
vaig analitzar l´accent en anglès que tenia el Professor Friedrich Bhaer (interpretat
pel gran actor Gabriel Byrne).
A casa, tinc la
novel.la en castellà i en anglès (cosa que em fa replantejar com és que no la tinc
en català. Probablement perquè van ser regals d´infantesa); la pel.lícula del
1994 en format vídeo-VHS (per al.lucinar...) i també tinc un altre tresor que
em vaig auto-regalar per fer un homenatge a la meva jo-nena:
Aquest joia és un
book-clutch de P.S. Besitos, fet a mà per la Jessica Bermúdez i enviat des
d´Itàlia. Us deixo la seva web per si hi voleu fer un cop d´ull. Hi té
autèntiques meravelles: http://psbesitos.com/
I bé, què us ha
semblat aquesta entrada d´avui? Feia temps que la volia fer.
I per a vosaltres,
quina ha estat la història/llibre que us ha marcat des de ben petits ? No
és meravellós tenir una joia en forma d´història que t´acompanyi a mesura que
vas creixent?
Un petó a totes i tots i gràcies per llegir-me!
