divendres, 1 d’abril de 2016

Menja, resa, estima d´Elizabeth Gilbert





Autora: Elizabeth Gilbert
Col·lecció LB; Data de publicació: 16/06/2011
464 pàgines; ISBN: 978-84-9930-338-3
Presentació: Rústega sense solapes
Traductors: Ferran Ràfols Gesa | Ainara Munt Ojanguren


Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior”



Sinopsi

Tots, en un moment o altre, hem sentit o sentirem la necessitat de prendre distància i replantejar-nos la vida per recuperar-ne el sentit. Un bon dia, Elizabeth Gilbert, després d'un desengany amorós i un divorci traumàtic, va decidir començar de nou i emprendre un llarg viatge que la va dur successivament a Itàlia, l'Índia i Indonèsia, tres escales geogràfiques que es corresponen amb les etapes de la seva recerca interior. La novel·la autobiogràfica d'Elizabeth Gilbert mostra el que passa quan decidim agafar les regnes de la nostra vida. Menja, resa, estima proposa un viatge de revelació, equilibri i pau interior. Potser no ens canviarà la vida, però ens obrirà els ulls.



LA MEVA OPINIÓ

Jo no sóc gaire de llegir auto-biografies, i menys de persones que encara estan vives o són molt joves. Sincerament, hi ha temes que m´atrauen molt més i amb el poc temps que tinc per llegir, prefereixo gaudir d´altres tipus de lectures. Però aquest títol em cridava molt l´atenció des de feia temps i vaig pensar que ara era un moment perfecte com qualsevol altre, entre lectures conjuntes, novel·les de misteri, d´éssers fantàstics i contes siris. La veritat, em venia de gust llegir quelcom totalment diferent i aquesta novel.la me n´ha donat l´oportunitat. Ha estat una lectura per gaudir-ne lentament, pàgina a pàgina: no és d´aquells llibres que et llegeixes en dos moments perquè no el podràs fruir com es mereix i és possible que acabis tancant les seves pàgines abans d´hora.


Mentre intenta superar un difícil divorci i un posterior desengany amorós, la Liz Gilbert decideix que, per tal de mitigar el terrible dolor i la soledat que està suportant la seva ànima, el millor és sortir de Nova York i prendre´s un any sabàtic viatjant. El seu objectiu és trobar la pròpia felicitat mitjançant un equilibri entre cos i ment i la descoberta de Déu o la seva part més espiritual. Menja, resa, estima és la bitàcola escrita a posteriori per la pròpia autora per explicar-nos aquesta complexa recerca per tres països completament diferents, cadascun dels quals compleix un propòsit molt concret que se´ns explicarà a mesura que avancem en les seves pàgines: Itàlia, Índia i Indonèsia, i que divideixen la novel.la en les seves tres grans parts.


Així, el llibre està estructurat en petits capítols (un total de 108, que venen a simbolitzar les denes lligades d´un japa mala tradicional, com explica l´autora), que subdivideixen cada país en 36 “històries” lligades a la temàtica del país en qüestió.


Llibre primer: Itàlia o  “Digue-ho con si t´ho mengessis” o 36 històries sobre la recerca del plaer (Menja)

Amb el cor destrossat, la Liz deixa la seva feina, la seva família i els seus amics i fuig per quatre mesos al país mediterrani. Allí es dedicarà als plaers del bon menjar, aprendrà in situ la llengua que tant li agrada i gaudirà a plenitud de la “dolce vita” romana. Coneixerà gent nova amb personalitats molt diferents, farà nous amics i començarà a encabir-hi la tant enyorada soledat. Serà el principi del viatge que farà per descobrir-se a si mateixa.

“Se suposa que només consisteix a complir deures, la vida?” (pàg. 42) 

“Quan et perds en aquests boscos, a vegades trigues una mica a adonar-te que estàs perdut." (referint-se a la Depressió, pàg. 75.)


Llibre segon: Índia o “Felicitats de trobar-vos” o 36 històries sobre la recerca de la devoció (Resa)

Després de ser a Itàlia, la Liz decideix anar a recloure´s a un ashram indi per dedicar-se a la meditació. Al començament, la vida austera, afable i treballadora del lloc no coincideix amb la seva hiperactiva personalitat, així com la dificultat que li suposa la meditació en un entorn d´aquestes característiques, però sap que per aconseguir el seu darrer objectiu ha d´explorar el seu interior. I així ho fa, vencent la terrible actitud depressiva que l´ha acompanyat des del seu divorci. Ens adonem de la seva evolució i maduresa espiritual i personal. Aquesta part del seu viatge és sobre la pau interior, la meditació i la reconciliació amb Déu (i amb ella mateixa)

“Els problemes tècnics inherents a la condició humana (...): incapacitat lacerant per mantenir la satisfacció.” (pàg. 173) 

“Al capdavall, ets el que penses. Les emocions són esclaves dels pensaments i tu ets esclau de les teves emocions.” (pàg. 187) 

“Aquesta tristesa és una de les proves més dures a què ens sotmet l´experiència humana. Que sapiguem, som l´única espècie que té el do- o la maledicció, potser- de ser conscient de la pròpia mortalitat.” (pàg. 213)


Llibre tercer: Indonèsia o “Em sento diferent fins i tot en calces” o 36 històries sobre la recerca de l´equilibri (Estima)

Bali és la darrera etapa del seu viatge. Hi va per trobar un xaman anomenat Ketut Liyer amb qui va tenir contacte dos anys enrere. Allí no només coneixerà què és la pobresa, la vida del camp o la vertadera vida en comunitat. No només aprendrà que els seus problemes són pràcticament insignificants al costat de tants d´altres que hi ha al món, sinó que a més trobarà algú que farà que el seu cor torni a bategar amb força, il·lusió i fe. 

Ketut li ensenya una nova manera de meditar i l´apropa a la cultura i rituals balinesos. A Bali se´ns parla de la maduresa i acceptació totals, de l´amor, l´amistat i de l´equilibri trobat entre cos i esperit.

“Pots cridar l´energia positiva amb un somriure.” (pàg. 317) 

“Si és per amor, perdre l´equilibri de tant en tant forma part de portar una vida equilibrada.”(pàg. 407)


La prosa de l´autora és informal i desinhibida, fet que permet una conversa directa amb el lector i una “intromissió” constant per part nostra a la filera dels seus pensaments, sempre explicats en primera persona. De la mateixa manera, el llenguatge que utilitza és senzill i directe. Així que considero que no s´hauria d´analitzar aquesta obra des del punt de vista estètic o narratiu, ja que el que pretén l´autora és arribar al lector a través de la seva història i experiències, no mitjançant la seva prosa. El seu estil no té cap altre pretensió. De tota manera, m´agradaria també apuntar que m´ha impressionat l´agilitat de l´Elizabeth Gilbert per passar d´un tema a un altre, d´unir els punts que volia explicar amb força soltesa i desimboltura, fent la lectura molt més amena del que podria haver estat.


En general, és un llibre que m´ha agradat. Hi ha hagut estones que l´exagerat victimisme de la protagonista es feia un pèl insuportable, però he gaudit molt amb forces reflexions que ens ha fet i amb l´apropament a les tres cultures on ha viatjat. És una lectura que recomano totalment.


·        Moltes gràcies a la butxaca per l´enviament de l´exemplar. :D






8 comentaris:

  1. Conozco el el libro (y la película), pero no lo he leído.

    Besos

    ResponElimina
  2. Hola Marcé,

    Yo lo leí hace ya muchos años, y me gustó también muchísimo! Respecto al comentario del exagerado victimismo de la protagonista... bueno, de eso se trata... es decir, estamos hablando de alguien que sufrió una fuerte depresión, y la superó intentando encontrarse a sí misma... tuvo que entender ciertos aspectos de sí misma y re-conocerse de nuevo...
    Hay otro libro, que se parece a este, pero desde otra perspectiva y es "Aquel año cumplí mis deseos" de Noelle Oxenhandler y que me encantó... la autora narra un año de su vida en el que decide seguir y cumplir tres deseos a través del arte de desear... su calidad narrativa es muy buena, está llena de reflexiones muy interesantes...
    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus aportaciones, guapa. Por supuesto, me anoto el título del libro. Un beso! :)

      Elimina
  3. Hols
    Pues en su momento no vi la peli, no me atrajo mucho.
    Y el libro creo que lo dejaré pasar, no me atraen las biografías. No he leído nunca una que yo recuerde.
    Verás, un día leo una y me encanta!! Jajajaja.
    Gracias por tu reseña.

    Besose

    ResponElimina
  4. He vist la pel·lícula i em va agradar força. El llibre en resisteixo a llegir-lo per qüestions de preferències,un dia o altre caurà

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...