divendres, 29 de gener de 2016

Dràcula. La novel·la i la llegenda, Clive Leatherdale





Autor: Clive Leatherdale
Editorial: Editorial Gregal
Edició núm. 1
Traductor: Albert Beteta Mas (traducció basada en la tercera edició anglesa)
Data de publicació: 1/9/2015
ISBN: 978-84-943898-6-3    
Número de pàgines: 352

“Un estudi de l’obra mestra gòtica de Bram Stoker”

SINOPSI

La popular figura del comte Dràcula ha esdevingut essencial en l'imaginari popular. Aquest destacable assaig del doctor Leatherdale comença amb una recerca exhaustiva de la presència del vampir dins el folklore i la literatura occidentals. El seu llibre també ressegueix la trajectòria biogràfica de Bram Stoker i posa a debat els orígens de la seva obra més reconeguda.

La part central del treball és dedicat a analitzar la novel·la i la llegenda de Dràcula en cinc perspectives. Així, Leatherdale explora, d’una banda, el poderós simbolisme sexual de l’obra, posant èmfasi en els matisos freudians que s’hi entreveuen. Seguidament, la novel·la és valorada com una paròdia cristiana i un mite modelat pel tarot i el Sant Greal. Finalment, l’autor enfoca l’obra com una crònica social i política de l’època.

Tant per als estudiants com per als lectors en general, aquesta edició de Dràcula. La novel·la i la llegenda de Clive Leatherdale pot esdevenir una eina clau per entendre i contextualitzar el mite cultural del personatge d'Stoker.

LA MEVA RESSENYA

Quan l´Albert Beteta es va posar en contacte amb mi per oferir-me llegir i ressenyar aquest llibre, vaig pegar un bot mentre llegia el mail. Si aneu seguint “El meu raconet” sabreu que sóc una gran fan del vampir literari, en especial del Dràcula original, i que em vaig inspirar en aquest llibre per fer la meva tesina i projecte de tesi. Doncs bé, una de les obres que em van ajudar en aquells processos va ser justament Dracula, the Novel and the Legend, de Clive Leatherdale. M’estaven oferint la possibilitat de donar la meva opinió d’aquest llibre en català! Com no podia acceptar? Al cap de pocs dies de dir que sí, tenia l’exemplar a les seves mans, juntament amb una preciosa carta de l´Editorial Gregal



Comencem amb l’anàlisi? Som-hi.
L’obra està dividida en una introducció, 3 parts principals i un epíleg. A les primeres pàgines, l’autor ja ens indica (i no em podria sentir més identificada amb ell) que “Dràcula és pràcticament la novel·la gòtica per excel·lència, i possiblement ha donat peu al mite literari més poderós de les darreres dècades.” (pàg. 8); que se sentia frustrat per trobar tants pocs estudis de Dràcula que l’il·luminessin (pàg. 9) i que “com tots els “clàssics”, cada nova lectura pot treure a la llum noves percepcions, nous trencaclosques.” (pàg. 10) 

Primera part: Orígens

Està dividida en cinc capítols que estudien el mite del vampir en general, a l´Europa cristiana, a la literatura, la vida i obres del seu autor i, finalment, els orígens de la novel·la.
S’ha de mencionar la importància dels poetes alemanys com Goethe i la seva Lenore (recordem la mítica frase Denn die Todten reiten schnell – Perquè els morts viatgen de pressa), que van ser els pioners en introduir la figura del vampir a la literatura; escriptors tan coneguts com Polidori, Gautier, Poe, Hoffman, R.L.Stevenson, O. Wilde entre altres; la poca o gens influència en la gènesi de l’obra que van tenir les figures de Vlad l´Empalador i l´Elizabeth Bathory i, al contrari, els principals precursors literaris de Dràcula, que foren Varney the Vampire or the Feast of Blood (1853, d’autoria discutida) i la meva estimada Carmilla, de Le Fanu (1872).
Què va fer Stoker d’original? Va saber assimilar la riquesa dels antecedents folklòrics i literaris i els va incorporar a la seva obra mestra. (pàg. 65)

Segona part: Dramatis Personae

Està dividida en tres capítols en els quals, com s’indica al títol, s’analitzen els personatges de Dràcula.
M’han agradat especialment els capítols dedicats a la ideació del comte i de la Mina, no així els dels altres personatges masculins (exceptuant Van Helsing) i de la Lucy.
Del professor se’ns diu que “està desassossegat per l’època escèptica i egoista en què viu: els darrers anys de l’era victoriana.” (pàg. 162) i la Mina és analitzada com la “dona nova” en potència, la perfecta unió entre tradició i modernitat. No hem d’oblidar que:
“(En l’època victoriana) Les dones tant podien ser criatures deshonrades, de mentalitat traïdora i cossos lascius (...) o angelicals, obedients a les ordres del marit i exaltades per la seva espiritualitat i la puresa del seu cos” (pàg. 184)

“Les típiques heroïnes victorianes (...) són ànimes angelicals que només existeixen per ser estimades i salvades d’adversaris maliciosos per homes bons i valents.” (pàg. 186)
Per aquest motiu la Mina és el meu personatge preferit de Dràcula, perquè s’avança a la mentalitat de l’època i comença a trencar aquesta dicotomia tan marcada de la dona, comença a desdibuixar-ne els límits tan ben definits...

Tercera part: Perspectives

Aquesta part està dividida en 5 capítols, i conté el que, sense dubte, és el meu preferit de tot l’assaig: el IX “Beseu-me amb aquests llavis vermells”. Què se’ns explica? L´important paper que tenen les dones vampires al llibre i el seu intercanvi de rols amb l’etern masculí; l’alliberament sexual de la Lucy (quan es converteix en vampira, clar està) i el vampirisme entès com a malaltia i desordre mental i psíquic. És un capítol magnífic.
A banda, l’autor ens regala amb multiplicitat de possibles interpretacions de la novel·la: freudiana (psicoanalista); simbolisme cristià; darwinisme; el tarot i el Sant Greal; socials i polítiques; marxistes; Dràcula com a paràbola de la Guerra Freda...

Finalment, trobem l’epíleg, la bibliografia selecta i l’índex de noms (no us explico les conclusions per animar-vos a què les llegiu vosaltres mateixos) ;)


Clive Leatherdale

Ara que ja hem analitzat l’assaig, m’encantaria contestar-vos la següent pregunta: A nivell personal, què va fer que aquest llibre es convertís en fonamental durant el meu estudi de Dràcula?

·         És una obra complerta, molt global i holística: l’autor s’apropa al Dràcula del Bram Stoker i intenta donar-hi sentit des de diverses vessants, e.g. folklore, literatura, context històric i social, simbologia, mitologia, anàlisi freudià, marxista, sexualitat...
·         En el moment en què fou publicada per primer cop no hi havia gaires obres que donguessin una resposta satisfactòria al mite del vampir literari, de l’autèntic Dràcula. (Realment el títol va néixer de les necessitats pròpies del Clive Leatherdale de donar resposta a les seves inquietuds envers la novel.la).

A banda:
·         L’autor intenta ser el més objectiu possible, ja que totes les aportacions estan raonades i clarament documentades.
·         "Beu" directament del Dràcula original i això es veu en el coneixement que té l’autor de l’obra i, per exemple, en les cites.
·         Tot i ser assaig, té característiques de les millors novel·les de misteri (no es fa gens pesada la lectura).

Em va obrir els ulls a una multiplicitat d’interpretacions de la meva novel.la preferida. Va ser un estímul per continuar endavant amb l’estudi de Dràcula, perquè jo també em sentia tan frustrada com l´autor pels pocs estudis seriosos que hi havia sobre l’obra. :D

Així, doncs, i a mode de conclusió, no puc estar de recomanar-vos que us llegiu aquest llibre. Feu que us el comprin, demaneu-lo, “auto-regaleu-vos-el”. Val la pena!! Dóna igual si coneixeu el mite del vampir, si heu llegit el Dràcula, si sou més o menys experts en la matèria... Segur que en podeu treure molt de suc! És una gran traducció de l´Albert Beteta que ha sabut mantenir l’essència de l’original quasi a la perfecció. Heu de pensar que és el primer cop que es tradueix al català i que encara no té traducció al castellà, i aquest fet, entre d’altres, li obre portes per tal que nous lectors s’hi puguin apropar i aquesta oportunitat no es pot perdre. 

Si voleu llegir directament les paraules que  l’autor de l’assaig (Clive Leatherdale) li dedica a aquesta edició en català de la seva obra, cliqueu aquí.

“La creació de Bram Stoker s’ha apoderat de la imaginació del segle XXI d’una manera que no ha aconseguit cap altre ésser de ficció.” (pàg. 322) 


NOTA: Moltíssimes gràcies tant al traductor (Albert) com a l’editorial (Gregal) per haver confiat en mi. Quan professionals com ells et trien per analitzar una obra d’aquesta magnitud que significa tant per a tu, només pots dir un GRÀCIES molt gran amb un somriure gegant. :D

Castell a Transilvània



14 comentaris:

  1. ohhh....no m'estranya gens que confiïn amb tu. Les teves ressenyes son espectaculars!
    I aquest llibre va directe a la meva llista :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Bruixeta!! Moltíssimes gràcies per les teves paraules. Signifiquen molt per a mi. Ets un solet!! Em faràs posar vermella, jeje. :D PD: El llibre t´encantarà. ;) Un petonàs gegant!!!

      Elimina
  2. Tengo que confesar que esta temática no me llama mucho la atención.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lástima, Joanna, porque es un libro magnífico. Un beso.

      Elimina
  3. Tiene realmente muy buena pintaaa

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Moltes gràcies a vosaltres per l´exemplar!! :)

      Elimina
  5. Me encantó esta novela!!debería releerla!
    Un beso!

    ResponElimina
  6. A mi todo lo de Drácula me gusta, así que
    seguro que me gustaría :D
    Un beso.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...