dijous, 19 de juny del 2014

UN MÓN DE CONTES


Avui m´agradaria parlar-vos d´un món meravellós i llunyà que m´ha fascinat des de ben petita i que em permet viatjar-hi sempre que ho necessito: el món dels contes. Sempre m´ha encantat llegir, i ells són els primers companys d´aventura que recordo.

Voldria deixar de banda les modernes (i no tan modernes) teories que han aparegut desmuntant aquest preciós univers ple d´imaginació i color. No estic d´acord amb la idea que els contes han de deixar d´explicar-se als més menuts. Per què privar-los d´aquests tresors? A mi m´han ajudat a créixer i a formar-me com a persona.

Alimentar la nostra imaginació i la nostra il·lusió és fonamental per criar-nos sans i feliços. Recordo amb molt d´afecte les estones passades amb la Bella Dorment, la Caputxeta, la Blancaneus, la Ventafocs, les set cabretes, el Patufet, l´Aneguet lleig, els tres Porquets... Sempre els associo a una època en què tot era perfecte i em sentia segura. No hi havia res millor que ser a casa amb els pares i els germans amb un conte a les mans.  Jo li vull donar tot això al meu fill, i per això cada dia li llegeixo contes.

I en aquest context m´agradaria presentar-vos aquestes meravelles fetes a mà que vaig descobrir l´any passat:

 

Oi que són una preciositat? L´Aurora, la Caputxeta i els seus acompanyants són obra de l´Adriana, de http://mimarranoestrenalazo.blogspot.de/.

La Bella Dorment sempre ha sigut el meu conte preferit. Aquella nena preciosa desposseïda de la seva infantesa com a princesa per una maledicció de la gran Malèfica, despertada per un príncep gentil i formós amb un petó d´amor... Sí, sóc una bleda i una gran romàntica (abans més que ara) i sí, les dones som molt capaces i la majoria de vegades les que rescaten els membres de l´altre sexe metafòricament parlant som nosaltres i no a l’inrevés. Però... a qui no li agradaria que algun cop la rescatessin a ella i, encara que només fos per una petita estona, oblidar-se de problemes i responsabilitats?

I per convidar-vos a seguir somniant, què millor que acompanyar aquestes paraules amb aquesta preciosa cançó de Jaume Sisa? Sempre m´ha fascinat.

I, si us plau, feu-me (i feu-vos) un favor: no deixeu mai de banda ni els contes ni els llibres...

Gràcies per llegir-me!

2 comentaris:

  1. Hola Darling!
    Entenc que a molta gent el tema de noia guapa, amb pare requetebueno sotmès a la madrastra megamala que busca príncep blau que la rescati del seu món de merda, no li vagi gaire. Però n'hi ha més contes al món. I els contes són meravellosos, com a contacte amb la literatura i amb la imaginació. No hi ha excusa!


    Per cert. Ja et tinc fitxada.

    ResponElimina
  2. Gràcies, preciosa!! 😊😊😊

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...