divendres, 25 de novembre de 2016

La princesa de jade, de la Coia Valls




Autora: Coia Valls Loras
Col·lecció: LB; Data de publicació: 11/05/2016
Pàgines: 368; ISBN: 978-84-9930-991-0
Presentació: Rústega sense solapes                       
Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2010


Sinopsi

És l'any 551 després de Crist quan l'emperador Justinià, per desig exprés de la seva dona moribunda, l'emperadriu Teodora, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret més ben guardat de l'Orient. Per a aquesta delicada missió, l'emperador escollirà els homes més capaços i idonis del seu imperi: l'objectiu de Rashnaw i Tistrya -monjos nestorians-, de Xenos -teixidor de Corint- i del seu fill Úrian serà viatjar des de Constantinoble fins al sud de la Xina per apoderar-se a qualsevol preu del secret de la seda. Tres dones, de diferents orígens, cultures i religions, marcaran el destí dels expedicionaris. Teodora, una antiga prostituta convertida en emperadriu de Bizanci; Najaah, filla del desert, una nòmada de la tribu Zaqîf, i Yu, una jove princesa de la dinastia Liang amb un ideari de vida bastit sobre tradicions mil·lenàries. Tres dones que s'enfronten a les normes establertes i arriben fins a les últimes conseqüències per portar a terme els seus somnis. Una història de contrastos plena d'aventures que parla de l'amor, del risc i de la superació.



LA MEVA OPINIÓ

La prosa de la Coia té la facultat de relaxar-me i fer-me viatjar senzilla i esplèndidament als diferents món que va narrant. Si ja ho va aconseguir amb Amor prohibit (llegir aquí la meva ressenya) i Etheria, ho ha tornat a fer amb La princesa de Jade, novel.la a la què feia temps que li tenia moltes ganes i que s´ha convertit en una lectura idònia per a les meves vacances d´aquest estiu.


El llibre comença l´any 551 d.c. a Constantinoble, quan l´emperadriu Teodora, a punt de morir, li demana al seu marit Justinià una darrera voluntat: que s´organitzi una expedició a la Xina per portar a Occident el secret de la seda. Així comença un llarg viatge, que serà tan físic com interior, ja que cadascun dels personatges de l´obra creixerà al llarg de les seves pàgines. Els elegits per a aquesta empresa són dos monjos nestorians, el Rashnaw i el Tistrya (el primer desitja que el seu culte sigui acceptat i el segon espera trobar el seu pare desaparegut fa molts anys); el Xenos, un teixidor de Corint i el seu fill Úrian, tots ells acompanyats d´un grup de soldats que els escortaran. És a dir, dins del grup hi trobem acció i esperit, una bona combinació.


L´obra, dividida en tres parts i en capítols no gaire llargs (fet que facilita la seva lectura i és un punt que m´encanta) dóna protagonisme en cadascuna d´elles a 3 dones diferents: en la primera tenim a l´emperadriu Teodora, una dona de classe molt baixa, prostituta en la seva joventut, que acaba essent emperadriu; en la segona part qui condueix l´acció és Najaah, una nòmada de la tribu Zaqif. En la darrera part, coneixem la princesa Yu (la princesa de Jade pròpiament dita), que té un ideari de vida basat en tradicions mil·lenàries.


Al mateix temps, cadascuna de les parts introdueix també diferents moments de la trama: en la primera se´ns presenten quasi tots els personatges importants de la història; la segona se centra en els territoris que van recorrent i les situacions que van vivint i en la tercera som testimonis d´allò que els passa quan per fi arriben al seu destí...


Què és el que més m´ha agradat, a banda de la narrativa de la Coia, que és magnífica? La importància que se li dóna al Viatge, en majúscules, que podríem dir que és un altre personatge de la novel.la, i la visió del món interior dels protagonistes. Són magnífiques les reflexions que fan els personatges sobre el món, els paisatges (les descripcions dels quals són espectaculars), la màgia del viatge en sí que, en definitiva, és presentat com una metàfora de la vida. És una obra que va molt més enllà de ser qualificada com històrica, d´aventures, d´amor, de viatges i d´aprenentatge. És una lectura per gaudir i reflexionar. No m´estranya que guanyés el XIV Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica. 


I és que el més important no és l´objectiu de la missió en sí, sinó el recorregut que es va fent per arribar-hi. L´autora aconsegueix, de nou, que el lector se senti part del viatge gràcies a la seva capacitat d´evocació. Com he arribat a gaudir amb les descripcions dels paisatges de la Capadòcia i amb les llegendes i històries d´altres cultures! Com sempre, la Coia s´ha documentat moltíssim i no cau en l´error de transcriure en el text tot el coneixement que posseeix.


I per aquest motiu i tots els altres que us he dit és un privilegi llegir a aquesta dona. Gràcies, Coia, per regalar-nos sempre aquestes obres d´art. Les teves novel·les actuen com un bàlsam per a mi (i segur que no sóc la única!). ;)
                                                              
                                                                                              
·        * Moltes gràcies a la butxaca per l´enviament de l´exemplar. Sou magnífics.




13 comentaris:

  1. Qué gusto da leer las reseñas cuando se nota tanto que el libro le ha entusiasmado a quien lo escribe :) No he leído nunca a Coia Valls, pero suyo tengo apuntado "Las torres del cielo" por la ambientación en Montserrat, que es un lugar al que tengo mucho cariño por motivos familiares, pero no sé si es el mejor suyo para empezar con él (aunque por lo que te leo todos sus libros son fantásticos). Una reseña estupenda, me alegro muchísimo de que haya disfrutado tanto de la lectura.

    ¡Besote!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias por tu comentario, guapa! Yo empecé el año pasado con Coia y su "Amor prohibido" y me encantó. "Las torres del cielo" lo tengo pendiente, y no es por falta de ganas! Un besazo.

      Elimina
  2. Tinc pendent estrenarme amb l'autora. Tinc la seva última novela a casa esperant. A veure quan puc posar-m'hi. Un peto ;)

    ResponElimina
  3. Parece un libro muy interesante. Muchas gracias por tu recomendación.

    Besos

    ResponElimina
  4. Me da mucha pena no enterarme, pues no hablo catalán pero muchas gracias por la entrada.
    Un saludo
    cdc

    ResponElimina
  5. no conocia esta novela, anotada para futuras lecturas, moltes gracies

    ResponElimina
  6. La Coia és una de les meves autores preferides, aquest és dels pocs que tinc pendents d'ella. Petonets!

    ResponElimina
  7. Pues no me sonaba de nada. No he entendido todo todo pero si he sacado la conclusión, que ya veo que te ha gustado mucho, ahora le echaré un vistazo.
    Un beso!

    ResponElimina
  8. Hola Mercè! Encara tinc pendent Amor prohibit que vaig guanyar al teu sorteig! Després d'aquest si m'agrada, potser m'animo amb la princesa Jade.Petons

    ResponElimina
  9. Hola.

    Entiendo un poco así que he podido ver que es una novela que invita a la reflexión y eso me gusta, me gustaría más adelante darle una oportunidad.

    Muchos besos.

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies (Muchas gracias) per passar-vos pel meu raconet i regalar-me una estona. La veritat és que la Coia m´agrada moltíssim. Sempre aconsegueix que m´esvaeixi de la realitat i m´endinsi en els seus móns narratius. Petonets!

    ResponElimina
  11. ¡Hola!

    La verdad es que no he entendido casi nada y no conocía el libro, pero el título me llama la atención.

    ¡besos!

    ResponElimina
  12. Hola guapa!
    He traducido la página porque no tenía ni ideas de lo que ponía jajaja. Aunque pinta genial este no es para mí. Besotes

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...