dimarts, 7 de juny de 2016

LA MEVA DRACU



El diumenge te´n vas anar. Just al matí us havia posat menjar, com sempre, i estaves bé, o almenys això em va semblar a mi. Però ara no puc parar de pensar si alguna cosa ja no anava bé, o no adonar-me´n, o estar massa agobiada amb les obligacions diàries i sentir-me culpable. Perquè la Itchi et molestava i es posava a la teva caseta, però quan us separava volíeu tornar a estar juntes. Jo la renyava, però sempre estàveu enganxades. Però no paro de donar voltes de si aquest motiu va ser el principal perquè te n´anessis.


Eres la meva preferida, la meva petiteta, la meva gepedureta. Amb la teva germana Frankie mai em vaig entendre tan bé com amb tu. Tu eres més tímida, més dolça, més simpàtica, més carinyosa (ja sé que això hi ha molta gent que no ho entén ni ho farà mai, però m´és igual perquè ho he viscut i sé que és veritat, la meva veritat). Des de sempre feia veure que et feia un petó amb el dit i tu semblava que em responies i tot. La meva Dracu, la meva petita. Ja ni me´n recordo de quants anys exactes feia que formaves part de casa nostra. A la Frankie i a tu us vaig comprar de ben menudes, a una tenda veterinària, la mama diu que fa 15 o 16 anys, o potser 20. Recordo el calvari que vaig passar quan vau agafar fongs totes dues. Us en anàveu. Vaig fer un munt de viatges al veterinari de l´Arrabassada, que llavors era l´únic d`animals exòtics que hi havia a Tarragona. M´hi acompanyaven el papa i la mama, companys de feina, amics... I us en vau sortir. I vau anar creixent fins a fer-vos enormes: la Frankie gegant, tu, amb l´esqueneta especial, no tant, però em donava igual. T´estimava molt. Eres la meva preferida.


I el diumenge a la tarda el meu marit em va dir que ja no hi eres. Jo no m´ho podia creure. Com podia ser? Ja et tocava? No diuen que les tortugues viuen molts anys? Havia fet quelcom malament? Hauria pogut fer res més? Vinga a torturar-me. No vaig poder entrar on reposaves. Sort que el Jose es va ocupar de tot. Pobre, quin mal tràngol. Jo no podia parar de plorar. Fins i tot et volia enterrar a casa, a alguna torreta. Ell m´ho va treure del cap. No podia ser, i menys tenint el nen. Et taparia ben tapadeta i sortiries fora de casa. Perquè ja no hi eres. Aquelles despulles no eren teves. Jo no les volia ni veure. I vinga a plorar. I vinga a sentir-me culpable.


I ahir, el meu nen se´n va adonar, al veure la teva caseta buida. Se´m va trencar el cor quan va esclatar a plorar amb aquell sentiment. I jo plorant amb ell. Et vam posar una espelmeta petita, d´un to blau-lilós, i vam dir unes paraules per tu. Et vam enviar molts petons. I l´espelmeta va durar encesa tot el dia. A la matinada es va apagar sola.


Saps una cosa? La Itchi no ha tornat a saltar a la teva caseta. I la Frankie no para de mirar on estaves sempre tu. I van estar un dia sense menjar. Ahir, amb paciència, el peke i jo les vam alimentar. Però ens va costar. Era com si sabessin que ja no hi ets, que no tornaràs. És molt dur entrar a la galeria, buscar-te com sempre he fet i no trobar-te. Les nenes també t´enyoraran molt, sobretot la M.


Ara llegeixo que les tortugues de la teva espècie i la de la Frankie viviu, molt ben cuidades, entre 10 i 12 anys. No és cap consol. Perquè t´enyoro. Perdona´m si he fet quelcom mal fet o no he fet prou. :( :(


T´estimo molt, petita meva. Bon viatge. Ens tornarem a veure.




 * Imatges extretes de canstockphoto.es i 123rf.com, respectivament.


17 comentaris:

  1. hola,
    solo quiero darte mi apoyo en estos momentos, como amante de los animales que soy he tenido varias mascotas, entre ellas una tortuguita que se llamaba Maya y cuando se nos murió lo pasamos mal, sobre todo mi peque

    un besote y animo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus palabras, guapa.

      Elimina
  2. Ooooh, hay que ver el cariño que se le coge a los animales...
    Lo siento mucho.
    Un besote.

    ResponElimina
  3. Muchas gracias por vuestros comentarios de ánimo, chicas. Sois un cielo.

    ResponElimina
  4. Es la única mascota que ha podido entrar en casa (tengo dos asmáticos y alérgicos al pelo de animal en casa) y no veas el cariño que le cogimos. Siento mucho esta pérdida. Un besote

    ResponElimina
  5. Ay lo lamento muchísimo! se pasar horriblemente mal la verdad...pero hay que intentar pensar en todo lo bueno que nos han dado!
    Mucho ánimo y un abrazo enorme!
    Un beso

    ResponElimina
  6. Nunca he tenido una mascota en mi vida, pero mi hermana pequeña si, por lo que se que se siente perder un pequeño animalito que sentías parte de tu familia y vida diaria, espero que te recuperes pronto de esta perdida y sobre todo que te quedes con el ser consciente de que le cambiaste la vida a ese ser con todo el amor que le brindaste. Saludos y muchos abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias por tus palabras, Katrina. :)

      Elimina
  7. Una abraçada nina, tinc animalets a casa, entre ells una tortuga de terra que té més de 40 anys i se el molt que s'arriben a estimar. Són part de la família.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Bruixeta. És tan estrany mirar a la seva "caseta" i que no hi sigui. :( Un petonet.

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...