divendres, 19 de febrer de 2016

Cims borrascosos, d´Emily Brontë






Títol: Cims borrascosos 
Autora: Emily Brontë
Editorial: Grup 62, labutxaca
Data de publicació: 01/05/2008; ISBN: 978-84-96863-58-3
Pàgines: 400
Traductora: Montserrat De Gispert Brossa


Sinopsi

Cims borrascosos, una de les grans novel·les del segle XIX anglès, narra la història d'amor tèrbola i apassionada entre Heathcliff i Catherine. Amargat i pertorbat per un passat que no és capaç d'oblidar, Heathcliff malviu per la seva set de venjança i provoca la infelicitat de tots els que l'envolten. L'obra presenta, en un ambient misteriós i tràgic, l'esclat d'una passió violenta, però buida de sensualitat. El clima de puritanisme i la ingenuïtat en la visió d'alguns personatges fan encara més remarcable la intel·ligent concepció de la narració, efectiva i potent, que ha fet que sigui considerada una de les millors novel·les de tots els temps.


LA MEVA RESSENYA

A la universitat, una de les moltes lectures obligatòries que vaig tenir va ser la de Cims Borrascosos. La vam treballar en la seva llengua original, com a futurs filòlegs anglesos que seríem, i em va impactar d´una manera brutal. Recordo el sentiment contradictori d´atracció i repulsió que em van despertar les seves pàgines i la incapacitat d´abandonar la seva lectura. Em vaig dir que, amb el temps, la tornaria a llegir amb més calma. I amb labutxaca es va donar aquesta oportunitat i, a més, en català i amb una traducció magistral de la Montserrat De Gispert.

Aquesta novel.la misteriosa i enigmàtica va ser escrita per una de les tres germanes Brontë, l´Emily, qui va morir només un any després de publicar la seva obra i per la qual va rebre fortes crítiques, ja que no s´entenia que una dona pogués escriure una novel.la tan fosca, estranya i salvatge en la seva època (segle XIX).


(Retrat de l´Emily fet pel seu germà, Branwell)


La figura d´aquestes tres germanes sempre m´ha fascinat. Sóc una enamorada de les seves novel·les: Cims borrascosos, Jane Eyre, Agnes Grey... També van escriure poesia, però no ha arribat a ser mai tan famosa com les històries de les seves heroïnes. Sobre la vida de les Brontë s´ha escrit sempre molt, perquè es volia donar resposta al fet de com va ser possible que, al viure suposadament tan aïllades i al ser filles d´un pastor, poguessin crear aquestes meravelles. He llegit molt sobre aquest tema i no crec que sigui tan senzill de resoldre, i menys en una ressenya. Per això no vull fer el meu anàlisi dels Cims basant-me en una “simple” comparació amb la vida de l´Emily, cosa que fan força crítics literaris i no em sembla del tot correcte perquè sóc de l´opinió que va tenir una vida molt més rica (espiritualment parlant) que la que ens volen donar a entendre. D´altra banda, comentar un clàssic sempre és difícil i fa por d´entrada, així que m´agradaria que llegíssiu la meva ressenya com el granet de sorra d´una enamorada de la literatura, amb tot el meu respecte vers aquesta obra d´art i sabent que n´hi ha més i millors que la d´El meu raconet. ;D


(Emily, Charlotte i Anne)


 (La casa parroquial de Haworth)


Cims borrascosos pertany al Romanticisme anglès i, com a tal, presenta les característiques principals del mateix i, fins i tot, va més enllà, enriquint-lo i destacant d´entre les novel·les de l´època. Bàsicament, hi podem trobar: predomini de la imaginació sobre la raó; personatges marginals i rebels; aparició d´una naturalesa misteriosa que reflexa els sentiments dels personatges; expressió dels sentiments i emocions de forma apassionada; originalitat artística; tractament del tema de l´amor com una força destructiva que va més enllà de la mort...

Tota l´obra gira al voltant del Heathcliff i la Catherine, els dos personatges principals. Es coneixen de petits quan el pare de la noia, el senyor Earnshaw, rescata Heathcliff dels carrers de Liverpool per portar-lo a casa seva i donar-li una llar. El petit orfe i la filla del benefactor es fan inseparables des del primer moment, i això és la seva salvació... i destrucció. Ben aviat el lector se n´adona que Heathcliff no és capaç de covar bons sentiments dins seu i s´omple de ressentiment i d´un desig poderós de venjança davant del món que l´ha rescatat de la pobresa i l´orfandat. Heathcliff és cruel i sinistre, un diable (com l´anomenen els seus contemporanis) però la seva relació amb la Catherine el va refrenant. Ella se´ns presenta com a frívola, capriciosa i mimada. El seu lligam és indestructible, però també malaltís, fosc i incontrolable com el paisatge que envolta la localització principal de la novel.la i que dóna nom a l´obra. Per a mi, la resta de personatges són secundaris i només tenen sentit respecte a la seva relació amb aquesta parella tan destructiva. En Heathcliff es trenca per dins i deixa alliberar del tot la seva negra ànima en el moment en que la Catherine mor.

Des de llavors, aquest personatge serà un mort en vida, un desesperat que no para de ferir els que l´envolten i és turmentat contínuament pels seus records i la creença que l´esperit de la seva estimada el persegueix per allà on va, sense deixar-lo descansar ni un instant.

A banda dels dos personatges principals, n´hi ha molts d´altres que van entrant i sortint de la història englobant les dues generacions de famílies enfrontades: el Sr. Earnshaw, Hindley, Edgar, Isabella, Linton, Joseph... De la segona generació, em vull quedar amb la Cathy i el Hareton, que aporten llum i esperança a tota la decadència, odi i venjança que es respiren entre les pàgines de la novel.la.

Pel que fa a la narració, ens trobem amb dos personatges que ens expliquen tota la història: la Nelly (minyona) i el Lockwood (llogater). Té pes especialment la primera, i més en el fet que no és gens imparcial i decanta el lector cap a les seves pròpies opinions i conclusions. A vegades he tingut la sensació que era un pèl massa omniscient...

La novel.la està plena de dicotomies que comencen pels dos escenaris on transcorre la història. Si el principal, com he comentat, és la granja dels Cims Borrascosos (on succeeixen la majoria d´accions violentes), no podem oblidar la Granja dels Tords, associada a moments més plàcids i tranquils. A la narració trobem constants al·lusions al límit entre la vida i la mort, entre allò terrenal i allò fantasmal, entre Linton i Earnshaw, la bondat i la maldat, la riquesa i la pobresa, l´educació i l´analfabetisme, la netedat i la brutícia...

També m´agradaria destacar el fet que el temps ambiental va clarament lligat als sentiments i emocions dels personatges que els experimenten. És un dels punts més bons i forts de la novel.la, on l´Emily sobresurt sobre manera pel seu talent narratiu. Per exemple:

“El rostre de Catherine estava exactament igual que el paisatge: el sol i les ombres s´alternaven en ràpida successió; però les ombres hi restaven més estona i el sol era més fugaç.” (pàg. 309) 



 (Erms de Yorkshire)


Hi hauria més coses a dir, moltíssimes, perquè en unes poques línies no es pot resumir tot el potencial i la genialitat d´aquesta novel.la i la seva autora però és impossible fer-ho en una ressenya sense ocupar pàgines i pàgines, i aquest no és l´objectiu del meu modest bloc. Si no ho heu fet, si us plau, llegiu-la. Si mentre ho feu us angoixeu (la redacció és molt intensa, plena d´explosions emocional i ansietat), aparqueu-la fins al dia següent, però no la deixeu perquè és meravellosa. Els sentiments que us despertarà a dins vostre no els podreu oblidar mai...

I no voldria acabar sense unes cites que ja a la universitat em van marcar, i molt:

“Actualment seria degradant per a mi casar-me amb Heathcliff, per això ell no sabrà mai com l´estimo; i no perquè sigui ben plantat, Nelly, sinó perquè és més que jo mateixa. No sé de què estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa, mentre que la de Linton és tan diferent de les nostres com un raig de lluna d´un llampec, o com la gebrada del foc.” (CATHERINE, pàg. 99)

“(...) ell és la meva raó de viure. Si tothom morís i ell restés, jo continuaria vivint; i si tots els altres restessin i ell fos anorreat, l´univers esdevindria completament estrany per a mi, em semblaria que jo no en formo part. El meu amor per Linton és com el fullatge dels boscos. El temps el canviarà, en sóc conscient, com l´hivern canvia els arbres. El meu amor per Heahtcliff és com les roques eternes (...). Nelly, jo sóc Heathcliff (...)” (CATHERINE, pàg. 101)

“(...) jo mai no reposaré fins que tu siguis amb mi... Mai! (CATHERINE a HEATHCLIFF, pàg. 151)

Tu mateixa t´has matat. (...) Tu m´estimaves; quin dret tenies, doncs, a deixar-me? (...) Perquè ni la misèria, ni la degradació, ni la mort, ni cap desgràcia enviada per Déu o Satanàs no ens hauria separat; tu, per la teva voluntat, ho vas fer. Jo no he destrossat el teu cor, tu l´has destrossat i, en destrossar-lo, has destrossat el meu. (...) Voldries, tu, viure amb la teva ànima a la tomba?(HEATHCLIFF a CATHERINE, pàg. 192)

“Catherine Earnshaw, espero que no trobis el descans mentre jo continuï vivint! Vas dir que jo t´he matat; persegueix-me, doncs! La víctima ha de perseguir els assassins. (...) Tan sols et demano que no em deixis sol en aquest abisme, on no et puc trobar! Oh Déu meu! No es pot explicar! No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima! (HEATHCLIFF, QUAN LA CATHERINE MOR, pàg. 199)

“Tregui´m els llibres i cauré en la desesperació més absoluta.” (Lockwood, pàg. 349)

“(...) perquè... per a mi, què hi pot haver que no estigui relacionat amb ella? I què hi pot haver que no me la recordi? Ni tan sols no puc mirar aquesta terra, perquè els seus trets estan gravats a les lloses! En cada núvol, en cada arbre... omplint l´aire, a la nit, i reflectint-se en cadascun dels objectes, de dia, estic envoltat per la seva imatge!” (HEATHCLIFF sobre CATHERINE, pàg. 376)

Així acaba Cims Borrascosos:

“Em vaig entretenir al voltant de les tombes, sota aquell cel benigne; vaig contemplar les papallones voletejant per entre el bruc i les campànules; vaig escoltar la remor suau del vent que agitava l´herba; i em vaig preguntar com podia haver-hi algú que pensés que els qui dormien en aquella plàcida terra tinguessin un son inquiet.” (Lockwood, pàg. 392)

Extraordinari. Sense paraules.


...
NOTA: Moltíssimes gràcies a la meva estimada Editorial labutxaca per fer-me tornar a gaudir d´aquest inoblidable clàssic. 

El retrat de l´Emily, la Charlotte i l´Anne està extret del següent fòrum i les fotos dels erms de Yorkshire d´aquí.





21 comentaris:

  1. L'he llegit tantes vegades que quasi me la se de memòria, però sempre en castellà,hauré de buscar aquesta traducció de la Montserrat De Gispert. Llegir-le un cop més i em català serà tot un plaer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No te´n penediràs, Bruixeta. És molt bona.

      Elimina
  2. Mercè, me ha encantado tu reseña!! Tengo previsto leer esta novela en marzo por un reto al que estoy apuntada y en el que nos piden un clásico y tu reseña me ha motivado muchísimo!! De las hermanas Brontë sólo he leído Jane Eyre y fue todo un descubrimiento... me marcó tanto esa complicidad y conversaciones entre Jane y el Sr. Rochester!
    Una abraçada ben forta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias por tus palabras, Ana Belén. Si te gustó Jane Eyre, Cumbres Borrascosas te va a maravillar, ya lo verás. Me lo vas contando, ok? Un petonàs!

      Elimina
  3. A pesar de que este tipo de obras me interesan mucho he de reconocer que Cumbres Borrascosas no terminó de engancharme como quisiera aunque debo reconocer que es brillante. Estoy de acuerdo en muchos de los puntos que expones. Magnifica reseña.

    Por cierto soy Pérfida
    Un saludo coleguita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, guapa. No veas cómo me animan vuestros comentarios. Un besazo.
      (Te sigo) ;)

      Elimina
  4. The post is fantastic! I love it so much:)
    Have a nice day!

    www.theprintedsea.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Yo solo he visto la película y me ha gustado muchísimo.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pues cuando tengas unos días, hazte con la novela. No te vas a arrepentir. ¡Un besazo, Joanna!

      Elimina
  6. Que ganas me ha dado de leerla!!besos

    ResponElimina
  7. Hola =)
    No entendía nada xD Así que no leí xD
    Quiero leer el libro, pero no sé si al final lo haré pues no es de mis predilectos.
    Nos leemos =)

    ResponElimina
  8. Leí el libro hace un par de años y la verdad es que lo disfruté mucho
    Un beso!

    ResponElimina
  9. Hola
    Pues, te soy sinsera, creo haber escuchado algo de el... Pero estoy en duda XD por lo que, es la primera vez que leo algo de esta obra y me intrigó.
    Me la apunto, pero sólo en español XD
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jeje, ok. Cada uno tiene que leer en el idioma en que se sienta más a gusto. Yo, por suerte, soy bilingüe en catalán y castellano. Un beso.

      Elimina
  10. Hola.
    Este libro lo leí hace ya años y tuve que hacerlo en tres veces porque me resultaba un poco espeso y no quería saturarme.
    Besos

    ResponElimina
  11. Lo leí hace mucho tiempo y me encantó.
    Tengo que releerlo.
    Fantástica reseña.
    Besotes.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...