LA NIT DE SANT JOAN: LES DONES D´AIGUA

            Com que aquesta nit és tan màgica, tan plena de símbols i de mites i és el moment triat per les criatures fantàstiques per reunir-se, m´agradaria dedicar el post d´avui a unes figures llegendàries que sempre m´han fascinat: les dones d´aigua. 

Les dones d'aigua (també anomenades encantades, aloges, goges o paitides) són éssers populars de la mitologia catalana, figures femenines que habiten en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs de cristall subterranis. (1)

Són bellíssimes donzelles d'ulls blaus o verd maragda, de llargues cabelleres d'or o de tons de coure, que captiven  i encisen sota els raigs de la lluna els homes que poden arribar a veure-les, perquè són éssers nocturns. Van nues o amb vestits blancs transparents. N'hi ha qui diu que tenen cua de peix o ales de papallona. Són permanentment joves malgrat que no són immortals: arriben a viure més de mil anys. Com que viuen a la vora o dins de l'aigua, es diu que estenen la seva roba a prop dels corrents d'aigua, i que el mortal que pot fer-se'n amb una peça de roba generalment té la riquesa i la felicitat assegurades per tota la vida. També diuen que han estat molts pocs els homes que han aconseguit casar-se amb alguna dona d´aigua, i encara menys els que han fet durable la seva unió. Les condicions que les encantades imposen fan difícil el seu acompliment i el vincle es trenca. Diuen també que són molt enjogassades i que els agrada cantar i dansar. Si es té sort, se les pot veure les nits de lluna plena a la vora dels rius o dels estanys pentinant-se els cabells amb pintes d'or, sobretot si la música les té distretes. Hi ha el perill que aquestes melodies obliguin els mortals a bellugar-se sense parar, encara que no en tinguin ganes. (2)

Llegenda de la dona d'aigua de Cal Nis (3) 

Una nit de lluna plena el jove de Cal Nis, tot empaitant un senglar que se li menjava el blat de moro, va ensopegar i va caure, donant-se un bon cop al cap, dins d’un dels gorgs d’aigües clares que forma el torrent que baixa de Rocafort i la Vall del Flequer. El xicot va quedar inconscient al fons del gorg i s’hagués ofegat si alguna cosa misteriosa no hagués passat. 

        Quan el noi es despertà, estava estirat al terra al costat del gorg. No va veure ningú, només el reflex de la lluna a les tranquil·les aigües del gorg, però recordava vagament, com en un somni, que una preciosa noia de cabells rossos l’havia recollit del fons del gorg i l’havia dipositat sa i estalvi a la vora de l’aigua.

         Obsessionat per aquest record, la nit següent va tornar, d’amagat, a la vora del gorg i el que va veure el deixà bocabadat. Allí dins el gorg, amb mig cos fora l’aigua, hi havia una donzella de cabells llargs pentinant-se a la  llum de la lluna amb una pinta tan daurada com els seus cabells. El noi es quedà molta estona contemplant-la i se n’enamorà perdudament. Quan el noi intentà acostar-s’hi la noia d’aigua va desaparèixer sota l’aigua. La nit següent va passar el mateix... Nit rere nit quan el noi intentava acostar-se per parlar amb la noia ella s’esmunyia dins les aigües del gorg...

         Fins que una nit d’estiu, (un estiu molt sec i calorós que va eixugar el torrent i va fer disminuir perillosament les aigües del gorg) el noi es trobà la noia plorant. Quan s’hi acostà li va preguntar:

-Per què plores, noia d’aigua?

-Que no ho veus que la meva llar s’està quedant sense aigua? On viuré si el gorg es queda sense aigua?

-Casa’t amb mi i viure’m junts a la masia que ens construirem.- li va proposar el noi de cal Nis.

         Ella va accedir però li va demanar que mai, mai havia de parlar del seu origen com a dona d’aigua.

         Van viure feliços durant molts anys al mas de Cal Nis i van tenir un fill i una filla.

         ...Però vet aquí que un dia discutint si havien de plantar ordi o civada en uns camps que tenien. L’home li va retreure:

-Què has de saber tu de coses de la terra si ets una dona d’aigua?

         Immediatament es va penedir del que havia dit, però ja era massa tard: havia dit en veu alta la veritable naturalesa d’ella.

         La dona va fugir corrents per desaparèixer dins el gorg. I mai més no la va tornar a veure.

         Però la dona tornava cada nit al mas per acotxar i donar un petó als seus fills, i les llàgrimes al caure es tornaven perles que l’home recollia sense arribar a saber mai el seu origen...

         L’home va construir prop del gorg una font de clot per tal que no li faltés mai aigua a la seva estimada dona d’aigua...

Bona revetlla a totes i tots i que passeu una nit molt màgica!

.......................................

NOTES:

(1)   https://ca.wikipedia.org/wiki/Dona_d%27aigua

(2)   https://sites.google.com/a/xtec.cat/aigua/les-dones-d-aigua

(3)   https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-pont-de-vilomara-i-rocafort/la-dona-d-aigua-de-cal-nis

Imatges extretes de:

(4)   http://catala3rinsocorbera.wikispaces.com/file/view/dona_d%27aigua_1.jpg/218397882/dona_d%27aigua_1.jpg

(5)   http://media.pointblog.es/BlogPostImages/.es/Original/1076552/743d6e435f3144f6a4f08fd2c9fc6774_1076552.jpg

(6)   http://sp7.fotolog.com/photo/55/35/115/lluna_de_mar/1200220326_f.jpg

(7)   http://cat.bloctum.com/phanoramix/files/2007/09/goges4.jpg

(8)   http://www.trianglegironi.cat/images/imatges%20i%20documents/selva/arbucies/dona_aigua_1.jpg