RESUM
“Després de la
mort del seu primer amor, Nora, la filla d’un comerciant de Londres, s’uneix
mitjançant un matrimoni de conveniència a Elías, un vidu propietari d’una
plantació de sucre.
La vida en el Carib,
però, no és com Nora havia imaginat. A partir d’un assalt nocturn a la
plantació, Nora es veurà implicada en els aldarulls originats pels esclaus rebels
relacionats amb l’Àvia Nanny, qui també fou esclava.
Nora ho perd
tot, menys la vida i l’esperança de trobar novament l’amor i decidir lliurement
sobre el seu futur.”
Feia temps que volia llegir alguna novel.la de la
Sarah Lark, però no em decidia per cap. Sabia que s´havia fet famosa per la
seva trilogia maori, però no havia trobat aquell llibre que em fes donar el
pas. D´alguna manera, L´illa de les mil fonts em va cridar l´atenció. No
sé ben bé per què va ser: per la història romàntica que apareix al resum no
crec, perquè fa temps que aquest tipus d´històries no m´atreuen com abans; pel
fet que la major part de la trama passi al Carib? Potser. Vaig estudiar la seva
literatura quan feia la carrera i em va agradar força. Pel fet que un
personatge femení sigui el centre de la novel.la? Probablement. Per la promesa que
aquest personatge podrà decidir lliurement sobre el seu futur? Segurament. No
us ha passat més d´una vegada que un llibre us atreu sense tenir-ne clar el
motiu i després us n´acabeu enamorant? Doncs això m´ha passat amb aquesta
història. Ha sigut una “delícia literària”.
La
novel.la es divideix en sis parts que engloben una dècada i transcorre en 3
paisatges diferents: el Londres del final del s. XVIII, la colònia del
Carib i “Nanny Town”. Així, l´autora ens
dóna excel·lents pinzellades de com vivien tant els rics com els pobres a la
ciutat londinenca submergint-nos en un món d´autèntiques i brutals dicotomies;
de la forma de vida a les colònies, el cultiu de la canya de sucre i
l´esclavitud. Aprenem sobre la hipocresia de la societat colonial i l´abús al
què sotmet els esclaus procedents de l´Àfrica; les dures condicions de treball
d´aquests, les seves tradicions i creences i les seves ànsies de llibertat. També
llegim sobre el dia a dia dels cimarrons i aprenem que, independentment del
color de la pell, tots podem ser dominants o dominats: tot depèn del moment i
la situació.
El
personatge de la Nora és el pilar fonamental de la història i puc dir
que m´ha fascinat. Al principi, ho he de reconèixer, tenia por que fos pla i
avorrit: molt avesat a la riquesa i a la comoditat del seu status social. Però
res més lluny de la realitat: ben aviat demostra ser una noia amb principis,
ètica, sentiments, idees clares, generosa i molt valenta. La seva flexibilitat
per adaptar-se a les situacions m´ha captivat. La vas admirant a mesura que
passes les pàgines per la seva forta personalitat, la seva força de voluntat i
la seva paciència infinita. L´autora ha sabut crear un personatge rodó en tots
els sentits que recordaré amb molt d´afecte i admiració, com em va passar amb
la Jo de Donetes o l´Scarlett d´Allò que el vent s´endugué.
El
llibre està molt ben escrit i es fa molt lleuger tot i que les seves més de 650
pàgines puguin espantar en un principi. Fa honor a l´etiqueta de “landscape”
que tant de moda va posar la seva autora en l´anterior trilogia. He gaudit
moltíssim amb les descripcions de Londres i de la plantació de Jamaica. Les
seves pàgines fan molt fàcil viatjar a la illa plena de palmeres, precioses
platges i densa vegetació i quasi et fan sentir l´escalfor de les altes
temperatures. A més, us puc dir que l´he llegit en un moment crucial per a mi i
l´he gaudit al màxim. És una gran novel.la i us la recomano al 100%.
Gràcies
per llegir-me!
