Autor: Clive Leatherdale
Editorial: Editorial Gregal
Edició núm. 1
Traductor: Albert
Beteta Mas (traducció basada en la tercera edició anglesa)
Data de publicació: 1/9/2015
ISBN: 978-84-943898-6-3
Número de pàgines: 352
“Un estudi de l’obra mestra gòtica
de Bram Stoker”
SINOPSI
La popular figura
del comte Dràcula ha esdevingut essencial en l'imaginari popular. Aquest
destacable assaig del doctor Leatherdale comença amb una recerca
exhaustiva de la presència del vampir dins el folklore i la literatura
occidentals. El seu llibre també ressegueix la trajectòria biogràfica de
Bram Stoker i posa a debat els orígens de la seva obra més reconeguda.
La part central del treball és dedicat a analitzar la novel·la i la llegenda de Dràcula en cinc perspectives. Així, Leatherdale explora, d’una banda, el poderós simbolisme sexual de l’obra, posant èmfasi en els matisos freudians que s’hi entreveuen. Seguidament, la novel·la és valorada com una paròdia cristiana i un mite modelat pel tarot i el Sant Greal. Finalment, l’autor enfoca l’obra com una crònica social i política de l’època.
Tant per als estudiants com per als lectors en general, aquesta edició de Dràcula. La novel·la i la llegenda de Clive Leatherdale pot esdevenir una eina clau per entendre i contextualitzar el mite cultural del personatge d'Stoker.
La part central del treball és dedicat a analitzar la novel·la i la llegenda de Dràcula en cinc perspectives. Així, Leatherdale explora, d’una banda, el poderós simbolisme sexual de l’obra, posant èmfasi en els matisos freudians que s’hi entreveuen. Seguidament, la novel·la és valorada com una paròdia cristiana i un mite modelat pel tarot i el Sant Greal. Finalment, l’autor enfoca l’obra com una crònica social i política de l’època.
Tant per als estudiants com per als lectors en general, aquesta edició de Dràcula. La novel·la i la llegenda de Clive Leatherdale pot esdevenir una eina clau per entendre i contextualitzar el mite cultural del personatge d'Stoker.
LA MEVA RESSENYA
Quan l´Albert Beteta es va posar en contacte
amb mi per oferir-me llegir i ressenyar aquest llibre, vaig pegar un bot mentre
llegia el mail. Si aneu seguint “El meu
raconet” sabreu que sóc una gran fan del vampir literari, en especial del Dràcula original, i que
em vaig inspirar en aquest llibre per fer la meva tesina i projecte de tesi.
Doncs bé, una de les obres que em van ajudar en aquells processos va ser
justament Dracula, the Novel and the Legend, de Clive Leatherdale. M’estaven
oferint la possibilitat de donar la meva opinió d’aquest llibre en català! Com
no podia acceptar? Al cap de pocs dies de dir que sí, tenia l’exemplar a les
seves mans, juntament amb una preciosa carta de l´Editorial Gregal.
Comencem amb l’anàlisi? Som-hi.
L’obra està dividida en una introducció, 3 parts principals i un
epíleg. A les primeres pàgines, l’autor ja ens indica (i no em podria
sentir més identificada amb ell) que “Dràcula
és pràcticament la novel·la gòtica per excel·lència, i possiblement ha donat
peu al mite literari més poderós de les darreres dècades.” (pàg. 8); que se
sentia frustrat per trobar tants pocs estudis de Dràcula que l’il·luminessin (pàg. 9) i que “com tots els
“clàssics”, cada nova lectura pot treure a la llum noves percepcions, nous
trencaclosques.” (pàg. 10)
Primera
part: Orígens
Està dividida en cinc capítols que estudien el mite del
vampir en general, a l´Europa cristiana, a la literatura, la vida i obres del
seu autor i, finalment, els orígens de la novel·la.
S’ha de mencionar la importància dels poetes alemanys com
Goethe i la seva Lenore (recordem la
mítica frase Denn die Todten reiten
schnell – Perquè els morts viatgen de pressa), que van ser els pioners en
introduir la figura del vampir a la literatura; escriptors tan coneguts com Polidori, Gautier, Poe, Hoffman,
R.L.Stevenson, O. Wilde entre altres; la poca o gens influència en la
gènesi de l’obra que van tenir les figures de Vlad l´Empalador i l´Elizabeth
Bathory i, al contrari, els principals precursors literaris de Dràcula, que foren Varney the Vampire or the Feast of Blood (1853, d’autoria
discutida) i la meva estimada Carmilla,
de Le Fanu (1872).
Què va fer Stoker d’original? Va
saber assimilar la riquesa dels antecedents folklòrics i literaris i els va incorporar
a la seva obra mestra. (pàg. 65)
Segona
part: Dramatis Personae
Està dividida en tres capítols en els quals, com s’indica
al títol, s’analitzen els personatges
de Dràcula.
M’han agradat especialment els
capítols dedicats a la ideació del comte i de la Mina, no així els dels altres
personatges masculins (exceptuant Van Helsing) i de la Lucy.
Del professor se’ns diu que “està
desassossegat per l’època escèptica i egoista en què viu: els darrers anys de l’era
victoriana.” (pàg. 162) i la
Mina és analitzada com la “dona nova” en potència, la
perfecta unió entre tradició i modernitat. No hem d’oblidar que:
“(En l’època victoriana) Les dones
tant podien ser criatures deshonrades, de mentalitat traïdora i cossos lascius
(...) o angelicals, obedients a les ordres del marit i exaltades per la seva
espiritualitat i la puresa del seu cos” (pàg. 184)
“Les típiques heroïnes victorianes
(...) són ànimes angelicals que només existeixen per ser estimades i salvades d’adversaris
maliciosos per homes bons i valents.” (pàg. 186)
Per aquest motiu la Mina és el meu personatge preferit de Dràcula, perquè s’avança a la mentalitat
de l’època i comença a trencar aquesta dicotomia tan marcada de la dona,
comença a desdibuixar-ne els límits tan ben definits...
Tercera
part: Perspectives
Aquesta part està dividida en 5 capítols, i conté el que, sense
dubte, és el meu preferit de tot l’assaig: el IX “Beseu-me amb aquests llavis vermells”. Què se’ns explica?
L´important paper que tenen les dones vampires al llibre i el seu intercanvi de
rols amb l’etern masculí; l’alliberament sexual de la Lucy (quan es converteix en
vampira, clar està) i el vampirisme entès com a malaltia i desordre mental i
psíquic. És un capítol magnífic.
A banda, l’autor ens regala amb multiplicitat de possibles interpretacions
de la novel·la: freudiana (psicoanalista); simbolisme cristià; darwinisme;
el tarot i el Sant Greal; socials i polítiques; marxistes; Dràcula com a paràbola
de la Guerra Freda...
Finalment, trobem l’epíleg, la bibliografia
selecta i l’índex de noms (no us explico les conclusions per animar-vos a què
les llegiu vosaltres mateixos) ;)
Clive Leatherdale
Ara que ja hem analitzat l’assaig, m’encantaria
contestar-vos la següent pregunta: A
nivell personal, què va fer que aquest llibre es convertís en fonamental durant
el meu estudi de Dràcula?
·
És una obra complerta, molt global i holística: l’autor s’apropa
al Dràcula del Bram Stoker i intenta donar-hi sentit des de
diverses vessants, e.g. folklore, literatura, context històric i social,
simbologia, mitologia, anàlisi freudià, marxista, sexualitat...
·
En el moment en què fou publicada per primer cop no hi havia
gaires obres que donguessin una resposta satisfactòria al mite del vampir
literari, de l’autèntic Dràcula. (Realment el títol va néixer de les
necessitats pròpies del Clive Leatherdale de donar resposta a les seves
inquietuds envers la novel.la).
A banda:
·
L’autor intenta ser el més objectiu possible, ja que totes
les aportacions estan raonades i clarament documentades.
·
"Beu" directament del Dràcula original i
això es veu en el coneixement que té l’autor de l’obra i, per exemple, en les
cites.
·
Tot i ser assaig, té característiques de les millors novel·les
de misteri (no es fa gens pesada la lectura).
Em va obrir els ulls a una
multiplicitat d’interpretacions de la meva novel.la
preferida. Va ser un estímul per continuar endavant amb l’estudi de Dràcula,
perquè jo també em sentia tan frustrada com l´autor pels pocs estudis seriosos que
hi havia sobre l’obra. :D
Així, doncs, i a mode de conclusió, no puc
estar de recomanar-vos que us llegiu aquest llibre. Feu que us el comprin,
demaneu-lo, “auto-regaleu-vos-el”. Val la pena!! Dóna igual si coneixeu el mite
del vampir, si heu llegit el Dràcula, si sou més o menys experts en la
matèria... Segur que en podeu treure molt de suc! És una gran traducció de
l´Albert Beteta que ha sabut mantenir l’essència de l’original quasi a la
perfecció. Heu de pensar que és el primer cop que es tradueix al català i que
encara no té traducció al castellà, i aquest fet, entre d’altres, li obre
portes per tal que nous lectors s’hi puguin apropar i aquesta oportunitat no es
pot perdre.
Si voleu llegir directament les paraules que l’autor de l’assaig (Clive Leatherdale) li
dedica a aquesta edició en català de la seva obra, cliqueu aquí.
“La creació de Bram Stoker s’ha apoderat de
la imaginació del segle XXI d’una manera que no ha aconseguit cap altre ésser
de ficció.” (pàg. 322)
NOTA: Moltíssimes gràcies tant al
traductor (Albert) com a l’editorial (Gregal) per haver confiat en mi. Quan
professionals com ells et trien per analitzar una obra d’aquesta magnitud que
significa tant per a tu, només pots dir un GRÀCIES molt gran amb un somriure
gegant. :D
Castell a Transilvània
