El batec del temps, de Cari Ariño

Títol: El batec del temps (El latido del tiempo en castellà)

 Autora: Cari Ariño

Editorial: Ediciones B, gener 2015

Pàgines: 455

ISBN: 978-84-666-5591-0

RESUM I DADES DE L´AUTORA (extrets de la web d´Edicions B) 

     La fascinant història d’una nissaga de dones des del 1920 fins al 1995.

El batec del temps es un addictiu relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla i néta– que sobreviuen als prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines, coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle xx, des de la dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges.

Cari Ariño va néixer el 1958 a Maella, un poble aragonès fronterer amb Catalunya i banyat pel riu Matarranya. Abans d’estudiar Literatura Comparada, es va formar llegint clàssics moderns francesos com Balzac i Flaubert. Actualment compagina la seva feina de funcionària a l’Ajuntament de Barcelona amb la literatura.

En El batec del temps, s’erigeix com una nova veu que desborda talent i qualitat literària en el panorama de les lletres actual.

LA MEVA OPINIÓ

     La primera novel.la de la Cari Ariño m´ha captivat des del principi fins al final. En 48 capítols dividits en 6 parts, amb una prosa magnífica i una estructura cronològica lineal i precisa, l´autora dóna veu a tres dones d´una mateixa família, condicionades pels canvis polítics i per les convencions socials de l´època. M´ha encantat com ha explorat les diverses relacions entre elles i com ha creat tots aquests personatges femenins, que són l´autèntic pes i les veritables protagonistes de l´obra. El batec del temps és una finestra oberta a les vides de tres dones de generacions i de personalitats molt diferents, un mirall a una novel.la generacional que té lloc al llarg de gairebé tot el segle XX. És la història intimista de la Lina, la Veva i la Violeta.

El llibre comença amb la Lina a la dècada dels anys 20. Quan mor la seva mare, la Natàlia, comença una nova vida amb la tieta Carmina al poble de Llonera (a les terres de l´Ebre), lluny de l´orfenat de Lleida on s´ha criat. És una dona resignada, submisa i sense empenta. Amb ella, coneixem la tradició agrícola del poble, els seus costums, la seva mentalitat provinciana, els seus prejudicis... Però sense dubte, el fet que més marca a la Lina i la seva generació és la Guerra Civil, tragèdia que parteix les seves vides per la meitat.

Amb la Veva, la seva filla, ens endinsem en el món de la postguerra. La Veva és completament diferent a la seva mare: rebel, forta, independent, de caràcter, amb les idees clares i amb uns somnis als quals no renuncia tot i anar a contra-corrent. Encara que li toca caure i enfonsar-se uns quants cops, sempre s´aixeca i continua lluitant perquè el seu cap no accepta que hagi d´actuar com la dona submisa que es demana en aquell temps. Ella, juntament amb la Benita (la seva generosa i alegre tieta), són els meus personatges preferits de la novel.la.

La darrera part de la narració se centra en la Violeta, la filla petita de la Veva. Neix als anys seixanta i té una personalitat idealista, fantasiosa i molt somniadora que li permet crear un món a la seva mida, el seu particular univers, tan afí amb el moment que viu. 

La Cari Ariño aconsegueix crear uns personatges rodons, profunds i versemblants que reflecteixen perfectament l´evolució de la dona durant el segle passat: des de la submissió al marit i la societat (dictadura i masclisme) fins a la independència dels anys 90. Elles bateguen al compàs de l´època que els ha tocat viure. I aquesta evolució va paral·lela a la ploma de l´autora: la primera part de l´obra és més rica en detalls i més pausada que les següents. A mida que anem avançant en la lectura i en el temps, la narració es torna més vertiginosa i accelerada per adequar-se a l´època actual. 

Gràcies al fet que la novel.la se situï en diferents espais com Llonera (escenari principal), Lleida, Prats o Tarragona, l´autora pot fer el retrat de diferents èpoques marcades pel passat i el present, la tradició i la modernitat, el camp i la ciutat... Personalment, m´ha agradat moltíssim el fet de reconèixer diferents localitzacions i dates especials de la meva ciutat, Tarragona (a partir del capítol 36). La veritat és que les descripcions que en fa la Cari m´han fascinat: són poètiques i plenes d´estimació cap a aquesta ciutat.

Per acabar la ressenya d´avui, m´agradaria fer-ho amb unes cites extretes de la novel.la:

(La Lina) va tancar els ulls, com havia fet tota la vida, i va deixar que fos el destí qui manés. (pàg. 295)

El Marcel, el seu padrastre, li diu a la Veva: “Recorda sempre que no ets l´esclava de ningú”. (pàg. 326)

Tal com li havia promès la Marga (una amiga de la Veva), van passejar lentament per la Rambla Nova (de Tarragona). En abocar-se al que l´amiga havia anomenat el Balcó del Mediterrani, va veure una extensió infinita d´aigua que s´ondulava com un llençol de seda mogut pel vent. Aquella imatge la va enamorar per sempre – fins llavors no havia vist el mar- i va saber que ja no tornaria a viure terra endins. (pàg. 333)

“Em sobra temps. Jo no vaig sortir de Prats només per casar-me amb el Quim. Ja m´agradaria ser com tu, Marga, però no ho sóc. I no saps com n´és de difícil ser diferent de la majoria! Jo em pensava que, un cop casada, seria més lliure i manaria sobre mi mateixa, però no ha estat així.” (La Veva, pàg. 390)

“Si de veritat m´estimes, Santi, dóna´m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia, sense armadura.” (La Violeta, pàg. 455)

Coneixíeu El batec del temps? Us crida l´atenció? L´heu llegit? Què us ha semblat la ressenya d´avui? Moltes gràcies per ser-hi sempre!

NOTA: Moltes gràcies a la Cari Ariño per fer-me arribar el meu exemplar i per la carinyosa dedicatòria. Tinc moltíssimes ganes de llegir les teves properes novel·les. :D