Títol: El batec
del temps (El latido del tiempo en castellà)
Autora: Cari
Ariño
Editorial: Ediciones
B, gener 2015
Pàgines: 455
ISBN: 978-84-666-5591-0
RESUM I DADES DE
L´AUTORA (extrets de la web d´Edicions B)
La fascinant
història d’una nissaga de dones des del 1920 fins al 1995.
El batec del
temps es un addictiu
relat sobre la lluita de tres heroïnes –àvia, filla i néta– que sobreviuen als
prejudicis i els sotracs de la seva època. A través de les seves pàgines,
coneixerem de primera mà els petits i grans canvis del segle xx, des de la
dictadura de Primo de Rivera fins a les portes del mil·lenni actual, que
incideixen en el cor i la vida dels seus entranyables i emotius personatges.
Cari Ariño va
néixer el 1958 a Maella, un poble aragonès fronterer amb Catalunya i banyat pel
riu Matarranya. Abans d’estudiar Literatura Comparada, es va formar llegint
clàssics moderns francesos com Balzac i Flaubert. Actualment compagina la seva
feina de funcionària a l’Ajuntament de Barcelona amb la literatura.
En El batec del
temps, s’erigeix com una nova veu que desborda talent i qualitat literària
en el panorama de les lletres actual.
LA MEVA OPINIÓ
La primera novel.la de la Cari Ariño m´ha captivat des del principi fins al
final. En 48 capítols dividits en 6 parts, amb una prosa magnífica i una estructura
cronològica lineal i precisa, l´autora dóna veu a tres dones d´una mateixa
família, condicionades pels canvis polítics i per les convencions socials de
l´època. M´ha encantat com ha explorat les diverses relacions entre elles i com
ha creat tots aquests personatges femenins, que són l´autèntic pes i les
veritables protagonistes de l´obra. El batec del temps és una finestra
oberta a les vides de tres dones de generacions i de personalitats molt
diferents, un mirall a una novel.la generacional que té lloc al llarg de
gairebé tot el segle XX. És la història intimista de la Lina, la Veva i la
Violeta.
El llibre comença
amb la Lina a la dècada dels anys 20. Quan mor la seva mare, la Natàlia, comença
una nova vida amb la tieta Carmina al poble de Llonera (a les terres de l´Ebre),
lluny de l´orfenat de Lleida on s´ha criat. És una dona resignada, submisa i
sense empenta. Amb ella, coneixem la tradició agrícola del poble, els seus
costums, la seva mentalitat provinciana, els seus prejudicis... Però sense
dubte, el fet que més marca a la Lina i la seva generació és la Guerra Civil,
tragèdia que parteix les seves vides per la meitat.
Amb la Veva, la
seva filla, ens endinsem en el món de la postguerra. La Veva és completament
diferent a la seva mare: rebel, forta, independent, de caràcter, amb les idees
clares i amb uns somnis als quals no renuncia tot i anar a contra-corrent.
Encara que li toca caure i enfonsar-se uns quants cops, sempre s´aixeca i
continua lluitant perquè el seu cap no accepta que hagi d´actuar com la dona submisa
que es demana en aquell temps. Ella, juntament amb la Benita (la seva generosa
i alegre tieta), són els meus personatges preferits de la novel.la.
La darrera part de
la narració se centra en la Violeta, la filla petita de la Veva. Neix als anys
seixanta i té una personalitat idealista, fantasiosa i molt somniadora que li
permet crear un món a la seva mida, el seu particular univers, tan afí amb el moment que viu.
La Cari Ariño
aconsegueix crear uns personatges rodons, profunds i versemblants que
reflecteixen perfectament l´evolució de la dona durant el segle passat: des de
la submissió al marit i la societat (dictadura i masclisme) fins a la
independència dels anys 90. Elles bateguen al compàs de l´època que els
ha tocat viure. I aquesta evolució va paral·lela a la ploma de l´autora: la
primera part de l´obra és més rica en detalls i més pausada que les següents. A
mida que anem avançant en la lectura i en el temps, la narració es torna més
vertiginosa i accelerada per adequar-se a l´època actual.
Gràcies al fet que
la novel.la se situï en diferents espais com Llonera (escenari principal),
Lleida, Prats o Tarragona, l´autora pot fer el retrat de diferents èpoques
marcades pel passat i el present, la tradició i la modernitat, el camp i la
ciutat... Personalment, m´ha agradat moltíssim el fet de reconèixer diferents
localitzacions i dates especials de la meva ciutat, Tarragona (a partir del
capítol 36). La veritat és que les descripcions que en fa la Cari m´han
fascinat: són poètiques i plenes d´estimació cap a aquesta ciutat.
Per acabar la
ressenya d´avui, m´agradaria fer-ho amb unes cites extretes de la novel.la:
(La Lina) va
tancar els ulls, com havia fet tota la vida, i va deixar que fos el destí qui
manés. (pàg. 295)
El Marcel, el seu
padrastre, li diu a la Veva: “Recorda sempre que no ets l´esclava de ningú”.
(pàg. 326)
Tal com li havia
promès la Marga (una amiga de la Veva), van passejar lentament per la Rambla
Nova (de Tarragona). En abocar-se al que l´amiga havia anomenat el Balcó del
Mediterrani, va veure una extensió infinita d´aigua que s´ondulava com un
llençol de seda mogut pel vent. Aquella imatge la va enamorar per sempre – fins
llavors no havia vist el mar- i va saber que ja no tornaria a viure terra
endins. (pàg. 333)
“Em sobra temps.
Jo no vaig sortir de Prats només per casar-me amb el Quim. Ja m´agradaria ser
com tu, Marga, però no ho sóc. I no saps com n´és de difícil ser diferent de la
majoria! Jo em pensava que, un cop casada, seria més lliure i manaria sobre mi
mateixa, però no ha estat així.” (La Veva, pàg. 390)
“Si de veritat
m´estimes, Santi, dóna´m la vida tal com raja. No siguis el meu cavaller, ni el
meu príncep, ni el meu somni. Sigues el meu company amb vestit de cada dia,
sense armadura.” (La Violeta, pàg. 455)
Coneixíeu El batec
del temps? Us crida l´atenció? L´heu llegit? Què us ha semblat la ressenya
d´avui? Moltes gràcies per ser-hi sempre!
NOTA: Moltes
gràcies a la Cari Ariño per fer-me arribar el meu exemplar i per la carinyosa
dedicatòria. Tinc moltíssimes ganes de llegir les teves properes novel·les. :D
