Homenatge a: Donetes, Mujercitas, Little Women

Un dels meus llibres preferits de sempre ha estat Mujercitas. El vaig descobrir quan era molt petita i em va enamorar: la història i les vivències de 4 germanes (la Meg, la Jo, la Beth i l´Amy) amb personalitats molt diferents que es van fent dones en el context de la Guerra Civil dels EUA. El personatge que més m´atreia (i al que continuo considerant el millor de tots) era la Jo. Escriptora, amb tanta imaginació, tan desperta, tan amant i protectora de la seva família... Recordo que moltes vegades em deia a mi mateixa que com és que no voldria ser com la Meg (la germana gran, la bonica) però no: la Jo era el caràcter que més m´agradava.

Mujercitas, Donetes o Little Women és una novel.la escrita per la Louisa May Alcott i publicada el 1868. Està basada en les seves pròpies experiències. L´autora va tardar dos mesos i mig en escriure-la i el seu èxit va ser immediat. En aquell temps, Donetes suposà una autèntica revolució, ja que va ser capaç de trencar i d´enfrontar-se amb les guies de conducta per a senyoretes, tan vigents i de moda en aquella època. Per això el personatge de la Jo és tan important: amb ella, l´autora introdueix els valors que trenquen amb aquest esquema tradicional.

Recordo que després de llegir el llibre, com que em va entusiasmar tant, em van regalar la segona part: Aquellas mujercitas. Una professora del col.legi a la que tinc en gran estima em va dir: “no el llegeixis. No ho facis. Et farà mal”. Em vaig quedar molt parada per les seves paraules i... no li vaig fer cas. El vaig llegir i fer-ho em va provocar una de les ploreres i de les tristors més fortes que recordo en un llibre. Tenia tota la raó: no l´hagués hagut de llegir. Massa colpidor, massa trencadís...

La història de les germanes va continuar amb Little Men (Hombrecitos) y Jo´s Boys (Los muchachos de Jo), però aquests ja no els he arribat a llegir.

Pel que fa a les adaptacions al cinema de l´obra, n´hi ha tres: la de l´any 1933 (amb la Katharine Hepburn en el paper de Jo), la del 1949 (amb una petita i preciosa Liz Taylor com a Amy i unes meravelloses June Allyson com a Jo, Janet Leigh com a Meg i Margaret O´Brien com a Beth) i la del 1994 amb la Winona Ryder, la Susan Sarandon, la Kirsten Dunst, la Claire Danes, la Trini Alvarado i el Christian Bale (el famós Batman d´anys després).

Amb perdó de la gran Katharine i dels seus admiradors, em quedo amb les dues adaptacions posteriors. La versió del 1994 és amb la que em sento més identificada. Serà que és la més actual, la més afí al meu caràcter, perquè la meva actriu preferida hi fa un paper magistral (la Winona, que va ser nominada a l´Óscar per la seva interpretació de la Jo), perquè hi vaig descobrir el Christian Bale... M´agrada tant que fins i tot li vaig dedicar un treball universitari on vaig analitzar l´accent en anglès que tenia el Professor Friedrich Bhaer (interpretat pel gran actor Gabriel Byrne).

 

 

 

 

A casa, tinc la novel.la en castellà i en anglès (cosa que em fa replantejar com és que no la tinc en català. Probablement perquè van ser regals d´infantesa); la pel.lícula del 1994 en format vídeo-VHS (per al.lucinar...) i també tinc un altre tresor que em vaig auto-regalar per fer un homenatge a la meva jo-nena:

 

Aquest joia és un book-clutch de P.S. Besitos, fet a mà per la Jessica Bermúdez i enviat des d´Itàlia. Us deixo la seva web per si hi voleu fer un cop d´ull. Hi té autèntiques meravelles: http://psbesitos.com/

I bé, què us ha semblat aquesta entrada d´avui? Feia temps que la volia fer.
I per a vosaltres, quina ha estat la història/llibre que us ha marcat des de ben petits ? No és meravellós tenir una joia en forma d´història que t´acompanyi a mesura que vas creixent?

Un petó a totes i tots i gràcies per llegir-me!