La princesa de jade, de la Coia Valls

Títol: La princesa de jade

Autora: Coia Valls Loras

Col·lecció: LB; Data de publicació: 11/05/2016

Pàgines: 368; ISBN: 978-84-9930-991-0

Presentació: Rústega sense solapes                       

Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica 2010

Fragment

Sinopsi

És l'any 551 després de Crist quan l'emperador Justinià, per desig exprés de la seva dona moribunda, l'emperadriu Teodora, organitza una expedició a la Xina per descobrir el secret més ben guardat de l'Orient. Per a aquesta delicada missió, l'emperador escollirà els homes més capaços i idonis del seu imperi: l'objectiu de Rashnaw i Tistrya -monjos nestorians-, de Xenos -teixidor de Corint- i del seu fill Úrian serà viatjar des de Constantinoble fins al sud de la Xina per apoderar-se a qualsevol preu del secret de la seda. Tres dones, de diferents orígens, cultures i religions, marcaran el destí dels expedicionaris. Teodora, una antiga prostituta convertida en emperadriu de Bizanci; Najaah, filla del desert, una nòmada de la tribu Zaqîf, i Yu, una jove princesa de la dinastia Liang amb un ideari de vida bastit sobre tradicions mil·lenàries. Tres dones que s'enfronten a les normes establertes i arriben fins a les últimes conseqüències per portar a terme els seus somnis. Una història de contrastos plena d'aventures que parla de l'amor, del risc i de la superació.

LA MEVA OPINIÓ

La prosa de la Coia té la facultat de relaxar-me i fer-me viatjar senzilla i esplèndidament als diferents món que va narrant. Si ja ho va aconseguir amb Amor prohibit (llegir aquí la meva ressenya) i Etheria, ho ha tornat a fer amb La princesa de Jade, novel.la a la què feia temps que li tenia moltes ganes i que s´ha convertit en una lectura idònia per a les meves vacances d´aquest estiu.

El llibre comença l´any 551 d.c. a Constantinoble, quan l´emperadriu Teodora, a punt de morir, li demana al seu marit Justinià una darrera voluntat: que s´organitzi una expedició a la Xina per portar a Occident el secret de la seda. Així comença un llarg viatge, que serà tan físic com interior, ja que cadascun dels personatges de l´obra creixerà al llarg de les seves pàgines. Els elegits per a aquesta empresa són dos monjos nestorians, el Rashnaw i el Tistrya (el primer desitja que el seu culte sigui acceptat i el segon espera trobar el seu pare desaparegut fa molts anys); el Xenos, un teixidor de Corint i el seu fill Úrian, tots ells acompanyats d´un grup de soldats que els escortaran. És a dir, dins del grup hi trobem acció i esperit, una bona combinació.

L´obra, dividida en tres parts i en capítols no gaire llargs (fet que facilita la seva lectura i és un punt que m´encanta) dóna protagonisme en cadascuna d´elles a 3 dones diferents: en la primera tenim a l´emperadriu Teodora, una dona de classe molt baixa, prostituta en la seva joventut, que acaba essent emperadriu; en la segona part qui condueix l´acció és Najaah, una nòmada de la tribu Zaqif. En la darrera part, coneixem la princesa Yu (la princesa de Jade pròpiament dita), que té un ideari de vida basat en tradicions mil·lenàries.

Al mateix temps, cadascuna de les parts introdueix també diferents moments de la trama: en la primera se´ns presenten quasi tots els personatges importants de la història; la segona se centra en els territoris que van recorrent i les situacions que van vivint i en la tercera som testimonis d´allò que els passa quan per fi arriben al seu destí...

Què és el que més m´ha agradat, a banda de la narrativa de la Coia, que és magnífica? La importància que se li dóna al Viatge, en majúscules, que podríem dir que és un altre personatge de la novel.la, i la visió del món interior dels protagonistes. Són magnífiques les reflexions que fan els personatges sobre el món, els paisatges (les descripcions dels quals són espectaculars), la màgia del viatge en sí que, en definitiva, és presentat com una metàfora de la vida. És una obra que va molt més enllà de ser qualificada com històrica, d´aventures, d´amor, de viatges i d´aprenentatge. És una lectura per gaudir i reflexionar. No m´estranya que guanyés el XIV Premi Nèstor Luján de Novel·la històrica. 

I és que el més important no és l´objectiu de la missió en sí, sinó el recorregut que es va fent per arribar-hi. L´autora aconsegueix, de nou, que el lector se senti part del viatge gràcies a la seva capacitat d´evocació. Com he arribat a gaudir amb les descripcions dels paisatges de la Capadòcia i amb les llegendes i històries d´altres cultures! Com sempre, la Coia s´ha documentat moltíssim i no cau en l´error de transcriure en el text tot el coneixement que posseeix.

I per aquest motiu i tots els altres que us he dit és un privilegi llegir a aquesta dona. Gràcies, Coia, per regalar-nos sempre aquestes obres d´art. Les teves novel·les actuen com un bàlsam per a mi (i segur que no sóc la única!). ;)

                                                              

                                                                                              

·        * Moltes gràcies a la butxaca per l´enviament de l´exemplar. Sou magnífics.