16 agost: 5 anys

Avui l´entrada del bloc és una mica diferent. És molt, molt personal i emotiva. Enlloc de fer-la en divendres, la faig en dissabte perquè avui és 16 d´agost... M´agradaria recordar un escrit que vaig fer el 16/08 del 2010… T´estimo, papa!

16 agost 2010: Un any sense tu

 

Cada dia a l’aixecar-me, a l’arribar a casa per la tarda i a l’anar a dormir miro la teva fotografia i parlo amb tu. Se’m fa molt estrany pensar que ja fa un any que te’n vas anar, amb aquella pau i serenor, envoltat per tota la gent que estimes i que t´estimem. Em venen imatges i flashos contínuos dels teus darrers dies, hores... M’emociono al recordar com et vas acomiadar de nosaltres quatre, les persones que més estimaves al món. Mai oblidaré que el teu darrer alè va ser per a la mama i per a mi i que no te’n vas anar fins que no vam ser tots quatre al teu costat. Sempre vam ser una pinya, tots cinc ben units. I ara ens falta un gran pilar, però sento que ho continuem sent. Els nostres llaços no s’han pas trencat, al contrari, ara són més forts que mai. La mort no ha pogut trencar els nostres lligams.

És ben cert que el temps és una cosa molt relativa perquè nosaltres et seguim sentint al nostre costat contínuament. I quan estem tristos o enfonsats només ens cal mirar la teva foto, veure aquell somriure tan gran que ens dediques i ja ens animem un altre cop.

Ha sigut un any molt dur perquè la mama, els tetes i jo hem començat a aprendre a viure sense tu i aquest camí no és fàcil, gens fàcil. Però també han passat coses bones i sé que tu hi has tingut molt a veure. No cal que et digui que seràs avi perquè això ja ho saps des del primer moment, abans que ningú, abans que jo mateixa fins i tot. Aquest nen és molt afortunat perquè ja abans de néixer té un gran protector i està envoltat de molt d’amor. Just en el moment en què vaig tenir el positiu a la mà vaig notar que ens abraçaves tant al cigronet com a mi i vaig sentir que ens protegiries fins al final i em va entrar una gran tranquil·litat. És una sensació que no es pot explicar en paraules.

Estaries tan content amb aquest peke! I no pararies de mimar-me i de cuidar-me, je, je. I se’t cauria la baba amb les patades i les ecos. I què dir del nom que li posarem, Josep Manel, ja saps el seu significat. Ara ja no es podria dir de cap altra manera.

Sé que estàs molt bé i que et sents orgullós de tots nosaltres. Per això dic que et sento tan a prop que em sembla impossible que hagin passat 365 dies. També sé que et vas quedar aquí fins que el Jose i jo ens vam casar, i això em fa sentir molt afortunada i estimada. Mai oblidaré com n’estaves d’il·lusionat, amb el casament, i com vas ser el meu confident en tot el relatiu als detalls del mateix. No puc oblidar que ja trobant-te molt malament, et vas incorporar al llit perquè t’expliqués el menú de degustació i al cor tinc gravada la imatge teva en cadira de rodes ballant al so d´”El Bogavante”.

El dia 26 de setembre ens vas donar una força i una serenor indescriptibles per poder tirar el casament endavant, i sé perfectament que ho vas viure tot amb nosaltres, al costat de la mama a la taula presidencial i al meu costat a l’entrar a l’església. Llavors ja vas emprendre el viatge que havies de fer. Però sento que, des d´on estàs, ens cuides i ens protegeixes. No cal que et digui com et seguim estimant i com et seguim enyorant...

I papa, ja saps que... cada dia a l’aixecar-me, a l’arribar a casa per la tarda i a l’anar a dormir miro la teva fotografia i parlo amb tu.

Un petonet molt fort de part meva i moltes patadotes del teu nen.