Jo, jo, jo... i Shakespeare, de David Safier

Títol: Jo, jo, jo... i Shakespeare

Autor: David Safier

Editorial: Edicions 62, labutxaca

ISBN: 9788499305950

Pàgines: 318

Resum (contraportada):

La Rosa no té sort amb l´amor i la vida li sembla avorridíssima. Convençuda que en Jan, el seu antic company, és l´amor de la seva vida, decideix posar remei a la seva infelicitat i es deixa hipnotitzar per un mag que al·lega que pot fer viatjar la gent en el temps. Aviat es trobarà reencarnada en un cavaller que s´està batent en duel. Som a l´any 1594 i aquest cavaller es diu William Shakespeare. La Rosa no se´n podrà alliberar i tornar al present fins que no descobreixi què és l´amor de veritat, i només compta amb l´ajuda d´un Shakespeare enamoradís i inconstant. Entre discussió i discussió, compartint el mateix cos, s´adonaran que, abans de poder estimar algú, han d´aprendre a estimar-se ells mateixos.

La meva opinió:

Feia temps que volia llegir algun llibre d´aquest autor (creador de Maleït Karma i Jesús m´estima), i aquest em va semblar ideal. M´atreia força el fet que un dels personatges principals fos el mestre Shakespeare i esbrinar d´on sortia (i com acabava) aquest argument que a primera vista semblava esbojarrat i totalment absurd.

He de confessar que les primeres pàgines em van resultar una mica avorrides i que em feia ràbia que la protagonista, la Rosa, fos una dona amb tant poca confiança en si mateixa i tan desil·lusionada de la vida a conseqüència del seu fracàs amorós. Però a poc a poc, a mesura que anava avançant la història, em vaig anar enganxant al seu humor, als seus girs imaginatius i als seus personatges. Imagineu-vos quines situacions es poden arribar a donar si un home i una dona comparteixen el mateix cos. Estranyes i segurament surrealistes, sí, però extremament divertides.

Abans de començar, en Safier ja avisa el lector que el llibre està poc fonamentat pel que fa als aspectes històrics, així que ja sabem on ens posem. El que intenta és fer-nos reflexionar mitjançant el riure i el somriure. I de veritat que ho aconsegueix. Mentre rius amb les còmiques aventures dels dos protagonistes, et fa arribar uns valors importantíssims que no hauríem de deixar caure mai en l´oblit. I quins són, aquests valors?

Com ens avança el resum, la Rosa és incapaç d´estimar “sanament” algú altre (la parella, en aquest cas) perquè no s´estima (ni es valora) gens a si mateixa. Aquesta afirmació pot resultar absurda de l´òbvia que arriba a ser, però res més lluny de la realitat. Personalment, m´han encantat els següents paràgrafs que recullen a la perfecció la culminació d´aquesta idea:

“[No em sento sola] amb algú que és increïblement emprenyador (es refereix a Shakespeare), però a qui li agrado i em defensa. I que m´ha ensenyat que puc fer molt més que no pas avorrir els nens a l´escola: puc escriure. Ell i jo fem un equip fantàstic...” (p.238) La Rosa és mestra, però el seu gran somni és escriure, i mai s´ha sentit amb valor per fer-ho.

“[Viure a l´Anglaterra de William Shakespeare] havia servit per trobar-me a mi mateixa. I Shakespeare era una part de mi mateixa. Sempre ho havia estat. I ho seria sempre.” (p. 301)

(Quan la Rosa entén finalment el missatge) “Per això vaig sentir una gran joia interior i estava completament feliç. No d´una manera eufòrica, sinó d´una manera satisfeta. Una escalfor dolça em recorria el cos i m´omplia.” (p. 301)

I el millor de tots, la gran lliçó que ens donen la Rosa i el William:

“Només quan un s´estima a si mateix pot estimar de tot cor: els amics, la vida, el món... o fins i tot una parella.” (p. 302)

El llibre acaba amb un epíleg que ens explica què ha passat cinc anys després del final de la història principal, però si ho voleu saber, heu de llegir-lo. ;)

M´ha semblat una història fresca, àgil, fàcil de llegir, entretinguda i molt optimista. I he gaudit molt amb els viatges en el temps, especialment quan he anat fins a l´època de William Shakespeare i he sigut espectadora dels seus principis com a geni creatiu.

Us el recomano sense miraments.

Moltes gràcies per ser-hi sempre. Fins aviat!

 

*Gràcies a labutxaca per cedir-me aquest exemplar.