Títol: A punt
d’estrena
Autora: Maria Carme Roca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-1797-6
Sinopsi
L’Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La
seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit
separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més
desconegut i inquietant.
Com ha arribat a
aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li
somrigui, n’ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra
civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si
la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha
tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I
és que des que té ús de raó, l’Eulàlia s’ha interessat pel món de la confecció
i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista
il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can
Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem
organitza per mostrar els models que s’hi confeccionen. I, per què no
admetre-ho, l’elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà
fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt
d’estrena.
A punt
d’estrena ens parla de la
dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es
persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.
L´autora
Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any
1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat
una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i
juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa
que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el “Premi
Nèstor Luján” amb Intrigues de palau. Les seves novel·les El monestir
proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i
L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.
www.mcarmeroca.cat
@MCarmeRocaCosta
Les meves
impressions
Quines ganes tenia de llegir alguna novel·la de la M. Carme Roca! Encara no
entenc per què no ho havia fet abans. Només amb la introducció d´ A
punt d’estrena, ja vaig veure de seguida que la M. Carme era una mestra
de la narrativa, i la veritat és que em vaig quedar amb la boca oberta. Únicament
amb 6 pàgines i 2 pinzellades, va aconseguir que entrés directament al món de
l´Eulàlia, la nostra protagonista, que fos conscient de la seva situació
actual: casada, insatisfeta i infeliç, a punt de separar-se del seu marit, i em
vinguessin unes ganes terribles de saber tota la seva història.
En aquesta
novel.la dividida en 4 grans parts i distribuïda en 72 capítols,
tots ells encapçalats per títols sempre referents al món de la moda i la
confecció (com “Descarada, atrevida combinació blau cel”, “Inesperat cop de
tisores”, “Brodar les mentides” o “Silueta allargada, petjada funesta”),
l´autora ens explica la vida de l´Eulàlia des del 1940 fins al 1959. Des
de ben petita, ha estat obligada a fer llit per les malalties que ha anat
encadenant, i la única distracció que ha tingut són unes revistes de moda que li
permetien somniar desperta: algun dia, ella també arribaria a ser una gran
maniquí.
L´Eulàlia pertany
a una família força ben acomodada de Barcelona i molt relacionada també
amb Manresa, on hi té els avis paterns, i que és la ciutat origen dels
Jorba, propietaris d´una de les empreses més importants del moment del panorama
tèxtil i que tindrà un paper important en la vida d´ella mateixa i de la seva
família.
De la mà de
l´Eulàlia i dels magnífics personatges secundaris de l´obra com, per
exemple, els seus pares, l´àvia Consol, la fidel serventa Fina, el senyor
Saturnino, els seus germans, els pretendents que es queden pel camí, les seves
amigues i molts d´altres, serem testimonis directes de les conseqüències de
la guerra civil (fam, vida duríssima, estraperlo), dels enfrontaments
polítics entre franquistes i catalanistes, de les (moltes vegades) tibants
i complicades relacions familiars, de la importància de mantenir les
aparences, de la Barcelona gris i comercial de l´època, de la visió que se´n
tenia de la moda i el glamur en aquell temps...
M´agradaria anotar
que el concepte de maniquí dels anys 40 i 50 no era el mateix que el de
model que tenim avui en dia. Una maniquí era una jove al servei del creador,
anònima, que moltes vegades desfilava per amor a l´art en les passarel·les de
reconeguts magatzems com els de Can Jorba. Aquest ofici no estava ben vist i
les maniquins distaven molt de posseir l´estatus de dives de “Hollywood” del què
gaudeixen les top-model actuals.
L´Eulàlia, una dona
forta i amb caràcter, (com els personatges femenins que m´agraden a mi), lluita pel seu objectiu durant tota la seva
vida i aconsegueix el seu somni de ser una cotitzada maniquí treballant per al
gran Manuel Pertegaz. (Això us ho puc dir perquè apareix al subtítol del
llibre: “De Can Jorba a Pertegaz. El somni d´una maniquí”). Evidentment, la
nostra heroïna haurà de viure experiències complicades i fer grans sacrificis
per aconseguir el seu màxim anhel, patint una contínua evolució i creixement
personals.
Sabeu què m´ha
agradat més, a banda del fet que la M. Carme sigui una narradora
esplèndida? Els detalls de la novel.la, que, com ja he dit, fan
referència contínuament al món de la moda i la confecció i que descriuen d´una
manera sublim la Barcelona de la post-guerra (i això em fa pensar en la
precisa tasca de documentació i investigació que ha degut fer
l´autora per poder escriure l´obra); el fet que els títols de cada capítol
facin referència directa al que llegirem i que hi apareguin inclosos en la
mateixa narració i que tots els capítols comencin amb un aire col·loquial i amè
(com si l´Eulàlia ens estigués parlant directament a nosaltres), essent
introduïts amb la conjunció “que” com, per exemple: “Que em moriria, es
lamentaven, que no arribaria a fer els nou anys, anaven dient entre plors i pregàries.”
(pàg. 21); el respecte amb el què ha tractat la figura de grans
dissenyadors com Balenciaga o Pertegaz; la fantàstica i acurada edició
de la Columna; la meravellosa portada; la fascinant història de
la protagonista, que en cap moment es fa pesada, al contrari; l´optimisme
amb què es clou la novel.la, just quan l´Eulàlia està a punt d´iniciar una nova
vida, és a dir, “a punt d´estrena” (un gran títol amb una gran metàfora al
darrera), deixant per fi un marit que no li ha aportat res a nivell personal i
que l´ha arribat a anul·lar i tot...
I fins aquí la
meva ressenya d´avui, perquè si continuo escrivint no em faig responsable dels “spoilers”
que puguin sortir dels meus dits picant al PC... ;)
Cites:
“La meva, de vida,
era com els punts fluixos d´un vestit embastat, que només l´assenyalaven, però
que a la més petita estirada queien, es perdien sense remei.” (pàg. 22)
“En Tomàs m´oferia
una bassa d´oli per surar suaument damunt les turbulències de la vida.” (pàg.
356)
“Que la moda era
art, afirmava la Rosser, que un bon vestit era com una casa ben construïda,
d´estructura sòlida, i que els elements decoratius, tal com feien l´escultura i
la pintura amb l´arquitectura, havien d´aportar harmonia i bellesa.” (pàg. 388)
“Em vaig abocar a
la feina per escapar-me de la meva vida.” (pàg. 403)
“Ni jo tampoc sóc
pas la mateixa persona. Allunyada dels meus objectes estimats, em sento
desposseïda d´identitat. (...) Butxaques escurades i ànima buida. La llibertat
té un preu que no sé si podré pagar.” (pàg. 443)
“Tant de bo que la
xarxa on em sento empresonada fos tan prima, que la pogués estripar en un no
res i es deslliurés la meva vida.” (pàg. 469)
“(...) un gran
modista ha de ser un arquitecte per a les línies, un escultor per a les formes,
un pintor per als colors, un músic per a l´harmonia i un filòsof en el sentit
de la mesura.” (pàg. 483)
Nota: Moltíssimes gràcies a la M. Carme
i a l´editorial Columna per l´enviament de l´exemplar i per la confiança
dipositada en “El meu raconet” i en mi mateixa. Ha estat una lectura realment
apassionant i absorbent. :D
