La llista dels meus desitjos, de Grégoire Delacourt

 

 

Títol: La llista dels meus desitjos

Autor: Grégoire Delacourt

Editorial: Edicions 62, la butxaca

Data de publicació: 04/03/2014

ISBN: 978-84-9930-841-8

Pàgines: 143

Traductora: Maria Llopis Freixas

Resum (contraportada):

Jocelyne, més coneguda com a Jo, és la propietària d'una merceria a la ciutat d'Arràs. Tot i que és més aviat grassoneta, somia convertir-se en estilista de moda a París. Li agrada llegir, escriu un bloc sobre costura molt visitat, té un marit a qui s'estima i dos fills que ja són grans. Malgrat que el seu pare està malalt i que hi ha alguna ombra en el seu passat, la Jo es diu que és prou feliç en la seva vida...

Fins que un bon dia, gràcies a les seves simpàtiques veïnes perruqueres, la Jo té la gran sort i la gran desgràcia de guanyar divuit milions d'euros a la loteria. Ara bé, aquell dia ella guanya molt més que diners. O no? Per primera vegada té l'oportunitat de decidir la seva vida. Abans, però, ha d'esbrinar què és el que importa de veritat.

La meva opinió:

Vaig triar aquest llibre perquè el resum em va atraure força i perquè, investigant per la xarxa, vaig descobrir que l´havien publicitat com un llibre optimista i anti-crisi, com ens diuen a la web de labutxaca: «Una petita joia. Et sents increïblement feliç quan llegeixes aquesta història. Le Point.»  A més, era molt curtet (143 pàgines) i vaig pensar que una historieta curta amb aquest caire “optimista” m´aniria molt bé. Res més lluny de la realitat... O sí?

La llista dels meus desitjos està narrat en primera persona per la seva protagonista, la Jocelyne o Jo, com la coneix tothom. La seva vida a Arràs transcorre entre casa seva, la vida amb el seu marit, la seva merceria i manualitats, el seu bloc de costura, les xerrades amb les bessones (propietàries de la perruqueria que hi ha al costat de la merceria), les visites al seu pare malalt, les comptades vacances amb el seu marit i poc més. La Jo diu sentir-se a gust amb la seva vida, còmode amb la seva rutina. Però el lector hi descobreix monotonia, tristor, melangia, nostàlgia i frustració davant dels seus somnis no aconseguits de joventut.

A poc a poc, anem esbrinant què li ha passat a la vida perquè l´encari d´aquesta manera: la mort de la seva mare quan ella tenia només disset anys, l´ictus del seu pare només un any després, la pèrdua de la seva tercera filla, els problemes que ha travessat el seu matrimoni... En aquest context, de cop i volta es troba amb més de divuit milions i mig d´euros que ha guanyat a l´Euromilió. I què fa, ella? La Jo no diu res a ningú, s´amaga el txec a una sabata i comença amb el seu llistat de necessitats i desitjos, que varia constantment. La protagonista fa el seu viatge interior particular, valorant cada cop més les petites coses del dia a dia i agafant por a allò desconegut. Ens regala pensaments i reflexions tan preciosos com aquests:

“A mi, en canvi, m´agraden les paraules. M´agraden les frases llargues, els sospirs que s´eternitzen. M´agrada quan les paraules de vegades amaguen el que diuen; o ho diuen d´una manera nova.” (pàg. 26)

“La felicitat. Si més no, la meva felicitat. La meva. Amb els seus defectes. Les seves banalitats. Les seves petiteses. Però la meva. Immensa. Radiant. Única.” (pàg. 107)

Quasi al final del llibre, quan el lector està pràcticament convençut que per fi l´entranyable i dolça Jo ha trobat la felicitat i l´empatia que sentim per ella comença a dibuixar-nos un somriure als llavis, llegim:

“M´estimen. Però jo ja no estimo”. (pàg. 137)

Pam! A mi particularment, aquesta frase m´ha fet mal, m´ha fet quedar amb una sensació de “mal rotllo” i tristor. Per què? Suposo que perquè he arribat a connectar molt amb la protagonista i volia que tingués un final rodó i bonic, com ens donaven a entendre amb la publicitat. Però no tot són contes de fades. En les darreres pàgines de la història, per mitjà de mails, sabem una mica més sobre la Jo i certes coses que passaran, però això ja no us ho explico. Us animo que ho descobriu vosaltres mateixos. Perquè tot i que per a mi a la història li ha faltat optimisme, alegria i humor, és preciosa i molt intimista, i m´ha ajudat a pensar molt. Sé que hi ha gent que li ha encantat el llibre i gent que l´ha odiat. No crec que pugui parlar-se d´un terme mig en aquest cas. Però és de fàcil lectura i està escrit en un llenguatge proper i senzill, així que doneu-li una oportunitat. Us animo que feu una llistat amb els vostres desitjos. Què us sembla?

Una abraçada gegant i gràcies per llegir-me!

 

*Gràcies a labutxaca per cedir-me aquest exemplar.